El rugby és d'aquells esports que no segueixo habitualment, però sí que hi ha una competició a la qual presto molta atenció: el Sis Nacions. Per mi, és un exemple fantàstic per desmuntar la gran mentida del "no es poden barrejar esport i poítica". Si segueixo els campionats de seleccions (també el Mundial) és, precisament, pel significat polític que té el rugby a Irlanda, un país encara parcialment ocupat pel Regne Unit.
El rugby és dels pocs esports on les 4 províncies que conformen l'illa d'Irlanda (Connacht, Leinster, Munster i Ulster) defensen el mateix escut. No és l'únic, ja que això també passa en esports com el cricket. Així és com hauria de ser sempre; Irlanda és un únic poble, però per culpa del Tractat Angloirlandès de 1921, l'illa va quedar partida i un segle després, 6 dels 32 comtats encara formen part de la corona britànica.
Per aquest motiu, l'equip de rugby d'Irlanda té un escut, una bandera i un himne propis. La bandera tricolor de la República oneja a Dublin, però la bandera oficial de l'equip és la que té el fons verd i 5 escuts: els de les 4 províncies i el dels 3 trèbols. El mateix passa amb l'himne; abans dels partits que es juguen a Dublin sí que sona l'Amhrán na bhFiann, però sempre s'acaba amb l'Ireland's call, un moment que posa la pell de gallina i que fa entrar els jugadors endolladíssims al matx.
El cas de l'estadi en què l'IRFU disputa els partits com a local també és un tema molt interessant. Dublin té un dels estadis més grans d'Europa, Croke Park, amb capacitat per a més de 82.000 espectadors. Però aquest estadi està destinat exclusivament a la pràctica d'esports gaèlics, com el hurling o el futbol gaèlic. Els esports d'orignen britànic, com el futbol o el rugby, es juguen a l'Aviva Stadium, amb una capacitat molt menor (51.000 espectadors).
Per tot això, i no perquè el rugby m'agradi especialment com a esport, quan es disputa el Sis Nacions em transformo en un irlandès més per donar suport a l'equip que uneix a tot un poble. Ara mateix, després que s'hagin disputat ja dues jornades de la competició, aquest any l'IRFU té moltes possibilitats d'endur-se el seu quinzè títol. Hauran de guanyar-se'l a Roma (25 de febrer), Edimburg (12 de març) i a casa contra Anglaterra (18 de març).
En l'edició de 2022, i malgrat que Irlanda va guanyar la Triple Corona (es dona si un equip de les illes s'imposa als altres tres), la derrota amb França va ser decisiva perquè els bleus aconseguissin la victòria final.
Per acabar, queda clar que a l'espera que es materialitzi un referèndum per assolir la unitat territorial de l'illa d'Irlanda, el rugby és un bon exemple com moltes vegades l'esport va per davant de la política.
Añadir comentario
Comentarios