Combatre al PSC

Ahir al vespre es va saber que TV3 ha expulsat al Manel Vidal, col·laborador del late night Zona Franca i gran amic del presentador Joel Díaz. El motiu: haver fet una broma en què es barrejaven el PSC i una esvàstica. Res de greu, si no fos perquè la diputada sociata Beatriz Silva va assenyalar públicament al Manel Vidal, i la màquina del fang del PSC ha fet la resta.

Més enllà que és lamentable que un dels partits més reaccionaris de l'arc parlamentari català puguin decidir qui pot sortir a la tele i qui no, aquest episodi ha de servir per assenyalar d'una vegada per totes el PSC. Ja n'hi ha prou de considerar-lo un partit d'esquerres, ja n'hi ha prou de fer-lo servir com un interlocutor més vàlid del que podrien ser PP, C's o Vox. El PSC és un partit purament de dretes que defensa els interessos de la patronal i del capital, com tota la resta.

Juntament amb Convergència, el PSC és el partit d'ordre a Catalunya. A més de ser una sucursal del partit que millor garanteix la continuïtat del Règim del 39 a l'estat espanyol, el PSOE. Els seus càrrecs son uns vividors i uns aprofitats que son on son perquè han fet carrera única i exclusivament a l'aparell del partit.

Son els cacics que no surten ni amb aigua calenta del xiringuito que regenten des de fa 40 anys a diverses alcaldies de l'Àrea metropolitana de Barcelona. Son els inútils sense cap aptitud que cobren sous altíssims per deambular per la Diputació de Barcelona. Son la gentussa que vol destrossar la nostra terra amb macroprojectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat, el Hard Rock o la B-40. Son els que ocupaven Ministeris al govern espanyol durant els anys del terrorisme d'estat i de la calç viva (el mateix Ernest Lluch, avui dia convertit en màrtir).

És imprescindible acabar amb el mantra que la base del partit i els seus votants son gent d'esquerres. Si després de 40 anys no s'han adonat de les polítiques que fan i de quins interessos defensen, igual tenen un problema. Però el més probable és que no siguin d'esquerres.

Per acabar, posaré un exemple molt proper: els meus avis, votants del PSC des de les primeres eleccions i que fins i tot havien arribat a ser interventors, ja fa molts anys que van trencar definitivament amb el partit en veure la putrefacció que desprenia. Malauradament, encara hi ha massa gent que els dona suport, però confio que algun dia arribaré a veure com es disolen i entreguen les armes.