Un dels temes d'aquests dies és el que els mitjans han anomenat augment de sou als "funcionaris". Per començar, parlar de funcionaris en comptes de treballadors públics és una declaració d'intencions sobre cap on es vol orientar l'opinió pública. Els mitjans no dan puntada sin hilo i per això s'utilitza la paraula "funcionaris" per englobar al conjunt de treballadors que milloraran les seves condicions salarials: personal laboral, interins, treballadors temporals...
Històricament, els mitjans s'han encarregat de desacreditar el funcionariat descrivint-lo com un col·lectiu mandrós i vividor, que treballa poc i té molts vacances i descansos al llarg de la jornada. No és casualitat, atès que un percentatge altíssim dels mitjans està en mans de grups empresarials amb una línea ideològica que oscil·la entre la dreta i la ultradreta: libearals en l'econòmic, conservadors en tota la resta.
La realitat és ben diferent. Els treballadors públics no son només els de la finestreta que els fa mandra atendre't; son mestres, personal sanitari, bombers, carteres, bibliotecàries, buseros... gent imprescindible per la nostra societat, molt més imprescindibles que la nova fornada d'empreses privades que venen més fum que altra cosa (fum carregat d'anglicismes, això sí). A més, com deia en aquest post, a l'administració pública també hi ha precarietat encara que això no apariex mai a la televisió.
Manifestació de treballadors públics interins i temporals, en una de les diverses vagues que es van fer contra l'Icetazo
Feta la prèvia, no cal dir que celebro aquest augment salarial que s'aplicarà als treballadors públics, i més en un context amb una inflació bestial. Un dels arguments cunyats que hem anat veient aquests dies ha sigut el clàssic "està bé que pugin el sous als funcionaris, però que els pugin també a l'empresa privada". Què amics, quan ens interessa som liberals, però quan no ens interessa no? Els governs tenen potestat per augmentar el sou als treballadors que depenen d'ells, però en el magnífic sistema capitalista, les empreses privades es regulen per la llei del mercat. Per tant, he d'entendre que els cunyats del "que em pugin el sou a mi també" en realitat estan demanant que l'estat intervingui totes les empreses privades? Tant de bo!
Conyetes a banda, actualment sí que existeix un greuge comparatiu entre les condicions de l'administració pública i les de l'empresa privada. I per mi és una bona notícia, ja que es demostra que les coses no passen per casualitat. On hi ha moltíssima més afiliació sindical? A la pública. Quan els sindicats de classe convoquen vagues generals o sectorials (CCOO i UGT no en convoquen mai), on tenen un seguiment ampli? A la pública, perquè a la privada és gairebé irrisori.
És trist que en la nostra societat competitiva, hi hagi col·lectius que maleeixin les millores laborals d'altres col·lectius, en comptes d'intentar millorar les seves. La queixa gratuïta és més fàcil que afiliar-se a un sindicat combatiu, però la realitat és la de sempre: l'organització i les mobilitzacions als llocs de treball sempre donen més fruits que l'acomodament i el passotisme.
Añadir comentario
Comentarios