La setmana passada vam viure un espectacle esperpèntic en què tota la política autonòmica es va aturar perquè Junts (els convergents de sempre) havien de decidir si marxaven del govern o si es quedaven. He d'admetre que el resultat final em va sorprendre, ja que donava per fet que el bon convergent mai deixaria una cadira ben remunerada per voluntat pròpia. Però a banda del resultat, tota la prèvia i tot el post consulta ha sigut quelcom que m'ha fet vergonya aliena. Aquí n'explico uns quants motius, tot i que la llista és molt més llarga.
En primer lloc, Junts porta temps dient que aquest govern no està fent la independència i que no està aplicant l'1 d'octubre. Aquest discurs en boca de qui ha governat de 2010 a 2021 és una dosi de cinisme tan bèstia que em sorpren que una sola persona pugui empassar-se'l sense que li esclati el cervell. No es tracta de defensar el govern de titelles que tenim actualment, sinó de tenir una mica de memòria i de crítica i posar les coses a lloc: els convergents no poden exigir a ningú el que ells no han fet mai de la vida. I de temps n'han tingut.
En segon lloc, Junts ha decidit abanderar el referèndum de l'1 d'octubre de fa 5 anys quan, dels 3 partits autoanomenats independentistes, segurament va ser qui menys implicació va tenir en l'organització, la logística i l'execució. La base històrica independentista mai ha sigut convergent, i que ara vulguin semblar els més abrandats de tots demostra fins on arriben les seves carències, sobretot ideològiques.
L'escola on vam posar el cos per si venien els piolins. Els qui van assumir l'organització i la logística (absolutament necessàries) va ser gent de l'Esquerra independentista.
En tercer lloc, Junts també han tingut la cara dura de treure pit del 3 d'octubre. Al seu dia, van batejar-ho com "aturada de país"; res més allunyat de la realitat. Va ser una vaga general en tota regla, convocada per 4 sindicats de classe (CGT, CNT, COS i IAC-CATAC) i per la Intersindical. Sense sindicats, enemics històrics dels convergents, no hi hagués hagut vaga. Ras i curt.
Finalment, i no em vull allargar més però podria escriure un llibre, es tracta de desemmascarar els convergents d'una vegada per totes, i convertir el seu discurs històricament hegemònic, en un discurs residual. Les "dues ànimes" de Junts estan treballant perquè això passi. D'una banda, un dels molts dinosaures convergents, Xavier Trias, va dir des de la ràdio pública que ell "lluita per la no dependència". De l'altra, la rockstar amb l'ego més inflat del panorama política català, Laura Borràs, no deixa de fer declaracions infantiloides i absolutament mancades de càrrega política, que és el que els passa a la gent de classe alta quan es volen disfressar de revolucionaris.
Per acabar, no cal dir que estic content que Junts hagi abandonat el govern. Els convergents, com més lluny millor. Portaven al govern de la Generalitat des de l'últim tripartit, però si fem un recompte global des de la falsa transició, han governat des de 1980 fins al 2022, amb l'excepció del període Maragall-Montilla (2003-2010). Ja era hora de perdre'ls de vista un temps. Que segueixin venent fum, però sense cobrar de l'erari públic. Bon vent, vividors!
Añadir comentario
Comentarios