Escric aquest post a propòsit de l'últim llibre que he llegit, que després esmentaré, amb l'objectiu de tocar un tema que no és desconegut, però que institucionalment està totalment oblidat. Es tracta de les Brigades Internacionals i del paper que van jugar a la Guerra d'Espanya, dins el bàndol republicà.
Les Brigades Internacionals (BI) van estar ideades per la Internacional Comunista, dirigides pel Partit Comunista Francès i controlades sobre el terreny pel PCE; per tant, dins de l'ecosistema republicà, sembla obvi que podríem enrolar les BI en el sector comunista. No és precisament el sector amb el qual jo simpatitzo més en el context específic de la Guerra d'Espanya, però tot i així sento un absolut respecte i agraïment a les BI. Perquè tot i ser ideades pels comunistes més ortodoxos, els voluntaris que van venir a combatre d'arreu del món i es van enrolar a les BI tenien un ventall ideològic amplíssim, amb dos trets característics comuns: la militància antifeixista i l'origen obrer.
Les BI les formaven 7 Brigades (de l'XI a la XV + la 129 i la 150), totes elles integrades per Batallons on s'intentava agrupar als voluntaris per origen o per idioma. Van ser autèntiques forces de xoc i des del principi van estar a primera línia en el camp de batalla, apujant la moral del bàndol republicà especialment els primers mesos del conflicte. Per això, el percentatge de baixes de les BI al llarg de tota la Guerra va acabar sent altíssim.
Particularment, a mi sempre m'han fascinat els voluntaris irlandesos, enrolats majoritàriament en la Columna Connolly, que formava part del Batalló Lincoln de la XV Brigada. Es tractava d'un dels col·lectius de combatents més experimentats de tots els que van passar per les BI, ja que molts pertanyien a l'ala més esquerranosa i obrerista de l'IRA. I d'experiència militar en tenien una miqueta. Les associacions de memòria i els partits republicans i socialistes irlandesos son dels pocs que encara avui dia tenen molt presents els seus voluntaris que van venir a lluitar contra el feixisme a Espanya, i això es tradueix en un gran nombre d'homenatges i de monuments.
Bandera commemorativa de la Columna Connolly, formada per republicans irlandesos
Les BI van participar en diverses batalles i van estar presents en diversos fronts. Per ordre cronològic, els més importants van ser la Defensa de Madrid, la Batalla del Jarama, la de Guadalajara, la de Brunete, la de Belchite i, finalment, la Batalla de l'Ebre. Després d'aquesta, a la tardor de 1938, una estratègia absurda del govern republicà presidit per Juan Negrín va acabar amb la retirada de les tropes estrangeres. L'objectiu era forçar una negociació internacional per tal d'aturar una guerra que els republicans ja tenien perduda. Òbviament, els règims feixistes que hi participaven van fer cas omís d'aquesta proposta, i milers de voluntaris estrangers es van veure obligats a marxar. Molts d'ells, que ja no podien tornar al seu país d'origen per la seva evident significació política, van seguir lluitant primer contra els sublevats i, una vegada acabada la Guerra d'Espanya, com a partisans o enrolats a la Resistència contra els nazis. El comiat de les BI a Barcelona va deixar imatges molt emotives, amb gestos d'agraïment etern per part del poble català i espanyol cap als voluntaris estrangers.
Abans d'acabar, i com deia al principi, vull recomanar dos llibres. Cap dels dos son els més extensos ni exhaustius de tot el que s'ha escrit sobre la matèria, però per motius diferents son molt interessants:
- Breve historia de las Brigadas Internacionales / Jaume Claret. Fa un repàs molt esquemàtic dels punts clau de les BI, sense entrar en detalls: creació, composició, batalles lliurades, retirada i record/memòria. Un llibre perfecte per iniciar-se en el tema.
- Brigadistes / Jordi Martí-Rueda. Al contrari que l'anterior, aquest llibre entra de ple al detall de les BI, ja que relata casos personals concrets (cada doble pàgina és un cas + la fotografia que la il·lustra). Es pot llegir sempre, però trobo que és més interessant fer-ho quan ja s'està familiaritzat amb la matèria.
A banda de llibres, grups com Boikot o Dr. Calypso han dedicat cançons a les BI. La meva preferida, per això, és del cantautor irlandès Christy Moore; una cançó que encara avui es coreja a la grada del Celtic Park, a Glasgow.
Les BI han sigut des de sempre un tema incòmode per a tots els governs de tots els estats i en totes les èpoques. Venir a lluitar massivament en un país estranger per solidaritat i per coherència política és un fet insòlit. A la societat espanyola sí que hi ha hagut iniciatives civils d'homenatge i memòria, però molt més minoritàries del que tocaria. Per això considero que encara avui, quan ja no queda cap Brigadista viu, estem en deute amb aquests 35.000-40.000 voluntaris que es calcula que van deixar-ho tot per venir aquí a combatre el feixisme. Evidentment, de l'estat espanyol no se'n pot esperar cap gest, tenint en compte que és un estat edificat pels franquistes que van guanyar la guerra l'any 1939 contra els quals van lluitar els Brigadistes internacionals.
Des d'aquest humil blog agraeixo a cada un dels voluntaris d'arreu del món que van venir a combatre el feixisme de l'única forma que se'l pot combatre. Molts d'ells ja no van tornar mai a les seves llars. D'altres, després de perdre a la primera (Guerra d'Espanya), van continuar en la lluita i aquesta vegada sí que van sortir vencedors (II Guerra Mudial). No podem oblidar mai el seu exemple i estem obligats a preservar-lo ben viu. No passaran!
Añadir comentario
Comentarios