Han passat ja sis anys des que va morir un dels meus grans referents polítics, el Comandante Fidel Castro Ruz. Un revolucionari que va combinar de manera perfecta teoria i praxi. Els que hem nascut als 80's vam créixer absolutament orfes de figures polítiques rellevants i carismàtiques. Fidel, ja consagrat com a líder de la Revolució cubana en aquella època, en seria una de les poquíssimes excepcions.
Fa sis anys vaig escriure aquest post dedicat a Fidel com a un homenatge poques hores després de la seva mort. No canviaria ni una coma del que vaig escriure llavors. Ara, amb la distància del temps que ha passat, em limitaré a recomanar dos llibres que l'any 2016 no havia llegit i que considero imprescindibles per aprofundir en el tema de la Revolució cubana i del seu líder més rellevant.
El primer, Biografía a dos voces, és una conversa de moltíssimes hores entre Fidel Castro i Ignacio Ramonet, una biografia que repassa tota la història cubana del segle XX, narrada en forma d'entrevista. El segon llibre, Historia de la revolución cubana, fa una síntesi boníssima de tot el procés revolucionari cubà i està editat per Txalaparta.
Sis anys després de la seva mort, Fidel Castro continua sent un governant de referència, especialment en una època en què, a diferència del que passa a Occident, a l'Amèrica llatina la victòria encadenada de governs d'esquerres, sobirans i progressistes està escombrant l'onada reaccionària supeditada als interessos nord-americans. Si bé actualment no es tracta de processos ni de governs revolucionaris, tots ells tenen en la Revolució cubana l'exemple perfecte d'emancipació social i nacional. I cal reivindicar-la sempre.
Per acabar, una de les amigues de Fidel, que per descomptat és una altra grandíssima referent per si mateixa, malauradament ens ha deixat fa pocs dies. Que aquest post també serveixi d'homenatge a Hebe de Bonafini, la cara més visible de les Madres de la Plaza de Mayo.
Añadir comentario
Comentarios