Comença la tardor i, amb ella, acaba una etapa pels qui ens agrada la muntanya durant l'època de bon temps. Aquesta primavera i estiu he passat molts dies a Camprodon compartint estones amb la família propera, amb la família ampliada i, de tant en tant, també amb amigues i amics. I, com ja vaig comentar al post anterior, he passat moltes hores tot sol gaudint de la muntanya. En aquesta entrada, però, no parlaré de muntanyisme sinó d'una altra activitat solitària, la lectura. Sense més preàmbul, em disposo a recomanar tres llibres on la història transcorre al Ripollès.
La Vall de Camprodon desapareguda / Agustí Dalmau i Font
Una de les col·leccions imprescindibles pels aficionats a la història i la geografia és la Col·lecció Catalunya desapareguda, de l'editorial Efadós. Es tracta de llibres que recopilen imatges de localitzacions antigues o ja extingides de zones concretes. I, en aquest cas, aquest llibre es centra en els indrets on he passat bona part de l'últim mig any.
Hi ha moltes fotografies del poble de Camprodon, però també d'altres indrets com Molló, Espinavell, Beget, Llanars o Setcases. Les meves pàgines preferides, però, són les que parlen de l'antic refugi d'Ulldeter.
L'icònic Pont Nou de Camprodon, en una foto que vaig fer des d'un dels senders que baixen al poble des de l'Ermita de Sant Antoni
Sis nits d'agost / Jordi Lara
Un llibre que ja té uns quants anys, però que vaig llegir després de conèixer el Pla del Pegot, l'indret on va anar a morir Lluís Maria Xirinacs. Es tracta d'un lloc que era força inhòspit fins l'any 2007, ja que a partir de llavors es va convertir en un lloc de peregrinatge. Coneixia la història de la mort de Xirinacs de passada, així que vaig decidir apropar-me a l'indret en MTB des de Camprodon, atravessant la Serra Cavallera. El lloc realment em va semblar abrupte, de difícil accés, però alhora em va captivar i vaig tenir la necessitat d'aprofundir en la mort del personatge.
No puc considerar a Xirinacs un dels meus referents personals, si bé la seva vessant política em mereix tot el respecte i admiració. El llibre, però, aprofundeix sobretot en la seva vessant personal/mística i se centra en intentar entendre les raons que porten a algú a morir en forma d'ofrena, en un indret concret ple de connotacions filosòfiques i patriòtiques i en una data exacta (el dia del seu 75è aniversari). A banda, fa una descripció acurada dels fets que es coneixen i intenta imaginar els que mai s'arribaran a saber.
L'any passat, el llibre es va portar el cinema amb el mateix títol, i actualment la pel·lícula es pot veure a Filmin.
El Pla del Pegot, amb el monòlit que es va erigir en homenatge a Xirinacs
3 nits de torb i 1 Cap d'Any / Jordi Cruz
Aquest llibre del meteoròleg Jordi Cruz és dels pocs llibres que he llegit dues vegades. La primera ja em va encantar, malgrat que no coneixia la zona. La segona vegada, en canvi, l'he rellegit després d'estar en gairebé tots els indrets que descriu el llibre i m'ha impressionat encara més.
El llibre descriu la pitjor tragèdia que ha viscut el Pirineu català, especialment a la zona oriental, el 30 de desembre del 2000, que es va saldar amb 10 víctimes mortals a causa de la hipotèrmia.
La pitjor part del llarg i duríssim temporal que es va viure aquell dia va afectar a la zona del Balandrau, tot i que es va escampar per tota la zona: Gra de Fajol, Coma de l'Orri, Coma de Vaca... I també a més d'un centenar de quilòmetres del Ripollès, a l'estació d'esquí de Port Ainé.
El llibre intercala les històries dels grups de persones que van lluitar contra el temporal (algunes amb èxit i d'altres, no), a més d'incloure referències històriques de fenòmens similars. Jordi Cruz aconsegueix fugir de la morbositat en què es podria caure fàcilment i ho passa tot pel sedàs de l'anàlisi meteorològic per intentar entendre amb dades què va passar aquell fatídic dia.
La segona edició del llibre aporta informació complementària a la part final, que l'autor va aconseguir arran de la publicació de la primera edició l'any 2018. Un llibre absolutament imprescindible pels amants de la muntanya.
El Torrent de Fontlletera, on van morir 7 persones i tan sols en va sobreviure una
Añadir comentario
Comentarios