Un any i mig després d'haver escrit aquest post sobre precarietat a l'administració pública (coincidint amb un canvi de contracte temporal) ahir, per fi, vaig signar un contracte indefinit fix. Es tracta del meu primer contracte no temporal en els gairebé 20 anys que porto actiu al mercat laboral. Una fixesa a l'administració pública que m'ha costat gairebé 13 anys d'aconseguir.
No vull extendre'm més en l'àmbit personal / individual. Però sí que vull destacar el camí que m'ha calgut recórrer. Primer, superar un procés d'oposicions, per si algú dubta de la legitimitat del concurs de mèrits. Després, encadenar contracte temporal rere contracte temporal, havent de suplicar a recursos humans condicions mínimament dignes a jornada completa. I, finalment, aportar un granet de sorra en la lluita interina que va començar ja fa molts anys denunciant el frau de llei en què ens trobàvem el personal temporal amb anys d'antiguitat a l'empresa pública. Que va seguir amb mobilitzacions potents. I que ha acabat amb una estabilització massiva, si bé no tothom qui estava en frau de llei ha quedat inclosa.
Quant a la lluita i la mobilització col·lectives, vull recordar el que ja gairebé ningú recorda: els dos sindicats grans es van negar a batallar per aconseguir el concurs de mèrits. Titllaven de venedors de fum els sindicats que des de l'inici van apostar-hi. I, encara que ara es vulguin penjar medalles, tenim memòria.
Les vagues de la tardor del 2021 van ser convocades, des d'un principi, pels sindicats combatius que conformen la Taula Sindical de Catalunya. També cap a la mateixa època, la CGT va començar a guanyar sentències judicials que obligaven l'administració a considerar com a fixes a treballadors que fins ara eren interins / temporals. El binomi mobilització-judicialització va conduir, finalment, a què el Gobierno possibilités el concurs de mèrits malgrat l'oposició de CCOO i UGT.
Ahir, amb la signatura que rubricava l'anhelada fixesa, culminava un procés que s'ha fet etern. Es percebia alegria i descans entre les companyes que signàvem al mateix torn. I un detall em va fer especialment feliç: que un company a qui només coneixia de vista s'apropés a mi i em donés les gràcies. No a mi a nivell individual. Si no a mi com a representant del sindicat que des del principi s'ha mantingut ferm al costat de la lluita interina.
Añadir comentario
Comentarios