Ja han passat unes quantes hores des que s'ha acabat el derbi barceloní i continuo amb l'adrenalina disparada. De nou, la Vila ha vençut al poble. I ho ha fet de manera merescuda, tot i que el gol decisiu hagi arribat al temps de descompte. Per qui ho vulgui recuperar, el partit sencer està penjat aquí.
El d'avui ha sigut el meu primer derbi a camp contrari i l'he hagut de viure entre l'afició local, ja que en una hora l'Europa va vendre les 600 entrades reservades per a socis i me'n vaig quedar sense. Aquesta temporada he anat a veure l'Europa sempre amb el meu fill, però tenia clar que el Narcís Sala no era un lloc recomanable per anar-hi amb ell i s'ha quedat a casa. De fet, jo he hagut de celebrar els 3 gols de forma continguda i amb la bufanda amagada a la butxaca, per precaució.
A banda d'aquesta hostilitat que ja sabia que em trobaria, l'ambient del derbi d'avui ha sigut espectacular. Un camp de 4a categoria a rebentar i una grada visitant que no ha deixat d'animar ni un sol moment. Després del 3-0 del partit d'anada tenia clar que volia ser al Narcís Sala animant l'Europa al partit de tornada. I ha sortit rodó: victòria sobre la botzina i liderat.
Futbolísticament parlant, el derbi ha tingut sempre un nivell d'intensitat molt alt, i majoritàriament l'ha dominat l'Europa. Sobretot a partir de la segona meitat, amb monòleg de joc escapulat i només 10 minuts (del 70 al 80) on els locals han apretat. A partir del 80, el Sant Andreu s'ha esfondrat i l'Europa s'ha bolcat en atac per aconseguir una recompensa que finalment s'ha obtingut in extremis. Malgrat la victòria, no oblidem que a l'Europa li ha tocat remar per culpa d'un penal inexistent que l'àrbitre ha assenyalat a Aliaga per tallar la pilota amb la panxa.
Vull destacar alguns noms propis. El primer, el de l'home que ha canviat el partit: Javi Eslava. A banda del seu gol al 92', el 7 escapulat ha fet que el Sant Andreu hagués de recular, ja que creava perill constantment per banda dreta. També l'entrada de Bermu ha sigut molt positiva, i ha jugat els seus millors minuts de la temporada al pivot defensiu. Pau López, de nou, ha fet una classe magistral de lectura de joc i de conservació de la possessió. I, a nivell defensiu, cal destacar a Mario (un lateral que mai s'equivoca i que ha tingut la fe d'arribar a la pilota que s'ha convertit en l'assistència definitiva) i a Cano, que malgrat l'hostilitat que sempre rep al Palomar, no s'ha deixat superar en cap moment.
Una reflexió final, de caire social: la frustració constant que viu l'afició del Sant Andreu derbi rere derbi, farà que el seu odi envers l'Europa vagi creixent de forma exponencial. Això fa que aquest odi sigui desigual entre les dues aficions i que una es comporti bastant millor que l'altra. Aquest fet repercuteix, sens dubte, sobre el terreny de joc, ja que la pressió que s'intuïa en els jugadors quadribarrats no l'han tingut en cap moment els escapulats, que han desplegat el bon futbol que porten demostrant tota la temporada.
Encara queda gairebé tota la segona volta per disputar-se, però l'alegria que hem viscut avui els aficionats graciencs no s'oblidarà mai. Gràcies, Europa, per demostrar que el bon futbol popular és una realitat. I visca la grada que mai falla, la grada escapulada!
Añadir comentario
Comentarios