Menys d'un any després de l'última campanya electoral, ja hi tornem a ser. A més, no ens espera una campanya, sinó dues. Per ara em centraré en les eleccions catalanes, així que toca fer un repàs completament subjectiu dels partits i les candidatures que es disputaran la presidència de la Generalitat el 12 de maig.
ERC
La tebior feta partit, amb un candidat que té un 0% de carisma. Venen d'una legislatura en solitari, amb uns resultats molt pobres. A més, a nivell estatal han sostingut el govern del PSOE, un fet poc justificable més enllà de treure l'espantall contra l'ultradreta. A nivell català, han sigut els abanderats d'un projecte tan fastigós com els JJOO d'hivern. A més, tenen al col·lectiu docent en contra gràcies a les polítiques dels seus consellers Cambray i Simó.
PSC
El principal enemic de la classe treballadora catalana, encara que portin anys i anys intentant vendre el contrari. Fan polítiques socials de dretes en tots els àmbits, però els vota bona part de la classe treballadora. Nacionalment, s'alineen amb l'espanyolisme més ranci. A més, el seu candidat és un senyor mediocre dels que porta tota la vida treballant pel partit, a banda de ser un catòlic entusiasta. Al seu cinisme habitual, introdueixen un nou element al 12M: la campanya de victimisme i hipocresia que consisteix en donar suport a Pedro Sánchez.
Convergents
No sé amb quin nom es presentaran aquesta vegada perquè han canviat de marca en cada comici. Així que poso el genèric, que mai falla i no despista al personal. Són els de sempre amb la cantarella de sempre: si guanya Puigdemont, torna Puigdemont*. M'he descomptat, de les vegades que ja hauria d'haver tornat i no ho ha fet. Els Convergents han introduït un element nou força interessant, que consisteix en posar de número 2 a una ultraliberal que té dos noms (Anna Navarro o Anna N. Schlegel, segons convingui) i que assistirà a zero debats polítics (pel bé del seu partit). Amb els números 1 i 2 fora de combat, li tocarà a Josep Rull (tercer a la llista i convergent des del pleistocè) debatre amb els números 1 de la resta de partits.
* Spoiler: Puigdemont no tornarà.
CUP
L'únic partit votable de tots els que es presenten. Bons caps de llista en les 4 demarcacions, i també bons acompanyants a Barcelona (que son els qui conec). El problema de la CUP és que ha sigut força irrellevant en el panorama polític, malgrat els 9 diputats que tenen. No han sigut capaços de posar debats sobre la taula, com sí van fer-ho fa 12 anys els 3 diputats que van treure llavors. En positiu, i segurament això va relacionat amb la frase anterior, és que s'han desvinculat del tot de la inacció del govern d'ERC. Més enllà del tema independentista, són l'únic partit que planteja polítiques d'esquerres.
Comuns
Res de nou, però l'espai dels Comuns ha sigut una de les decepcions més bèsties del panorama polític. Ara, a més, van de la mà del grupet d'amics mediocres de Yolanda Díaz, també anomenat Sumar. No salvo res d'aquesta candidatura, començant per la seva líder (encara em pregunto com ha pogut arribar aquí i mantenir-s'hi tant de temps). L'objectiu que persegueixen no és una proposta política com a tal, sinó una coalició de govern que ells anomenen progressista o d'esquerres, però que inclou en l'equació un partit tan de dretes com el PSC. No tenen res més, però encara tiren una mica del pòsit que va deixar el 15M. Espero que per poc temps.
PP i Vox
Els agrupo en un de sol, perquè son la mateixa merda. De fet, son una escisió que divideix el vot de l'Upper Diagonal barceloní. Franquisme i feixisme en estat pur, per tant a favor de debatre poc amb ells i sí de combatre'ls per tots els mitjans.
Ciutadans
Un altre partit feixista, que en aquest cas ja ha estat amortitzat i que desapareixerà de l'arc parlamentari. Ciutadans ja fa comicis que està en descomposició, només cal veure com les rates han anat saltant del vaixell i s'han anat resituant en altres partits per no perdre la poltrona. El seu líder és un autèntic cadàver polític i així en deixarà constància en cada debat. Repetirà els discursos que els van fer obtenir 36 diputats l'any 2017, però haver-se quedat congelat en el temps li passarà factura. L'única incògnita respecte a Ciutadans és saber quina porta giratòria pillarà Carrizosa a partir del 13M.
Extra: Alhora i Aliança
Dues llistes aparentment independentistes, compostes per autèntics freaks i que no tenen cap possibilitat d'entrar al Parlament.
Alhora el lidera una exconsellera que retreu al govern del qual formava part no haver aplicat els resultats de l'1 d'octubre. L'acompanya un tertulià passat de rosca i un seguit de personatgets pseudofamosos dins l'àmbit cultural català de poca rellevància. El perfil de gent que pot votar-los no dona ni per mig regidor.
Aliança és un projecte 100% local sense arrelament a nivell global. L'avalen 1.400 vots a Ripoll. Si Ponsatí, Graupera i companyia son freaks, Orriols directament fa grima.
Añadir comentario
Comentarios