En tot el que porto escrit en aquest blog, no he parlat gaire de futbol. Però aquesta ocasió s'ho val. I és que s'ha acabat la temporada regular al Grup 3 de 2a RFEF, una temporada que els socis del CE Europa hem gaudit com mai. Amb la cirereta final d'un 6-0 en un Nou Sardenya que ha batut un nou rècord d'espectadors (4.102). En el primer any a la categoria després del títol i l'ascens directe de la temporada passada, l'equip gracienc ha arribat a la darrera jornada amb opcions de tornar a quedar primer, però aquesta vegada s'haurà de conformar amb el play-off d'ascens amb el factor camp a favor. Impossible no signar-ho el 3 de setembre, quan l'Europa va començar encaixant un gol a casa contra el Formentera en la primera jornada de lliga, en un partit que després va remuntar (2-1).
Aquest títol de 2a RFEF ha estat un dels més disputats que recordo. Cinc equips han tingut l'oportunitat, en algun moment o altre de la temporada, d'obrir forat i deixar sentenciada la primera plaça. Però cap d'ells no ho ha aprofitat, fet que per l'espectador neutral ha sigut una delícia. Abans de centrar-me en l'Europa, analitzo els altres 4 equips que han estat disputant-se el títol:
Hèrcules CF
Un dels dos equips que, per pressupost, estava obligat a pujar directe. Han tingut una temporada irregular i amb merders interns, però quan semblava que s'estaven enfonsant del tot (amb una ratxa d'11 punts de 33), un miracle els va fer revifar i han signat el final de lliga més regular de tots (6 victòries els últims 6 partits). Ja son equip de 1a RFEF.
Badalona Futur
Cas exactament contrari a l'Hèrcules, amb la diferència que no han tingut una afició darrere donant-los suport. L'equip presidit per Toni Freixa va funcionar com un rellotge el tram intermig de la temporada, i això els va permetre obrir un forat de punts que semblava insalvable. Però la marxa sobtada del seu entrenador a l'Andorra ha fet que l'equip hagi punxat estrepitosament en les jornades decisives del campionat. Malgrat tot, han salvat el factor camp al play-off.
UE Sant Andreu
Només han tingut opcions reals de pensar en quedar primers una vegada en tota la temporada. Als seus seguidors els sortien els comptes després d'analitzar el calendari enganyós que els quedava, però els va poder la pressió. Una mica com al conte de la lletera. El seu final de temporada ha sigut força decebedor, potser per falta de fons d'armari. Malgrat tot, han acabat quarts, quan la major part de la temporada han estat cinquens.
Lleida Esportiu
L'altre equip obligat a pujar directe, però que es va quedar sense opcions en la penúltima jornada. El problema del Lleida han sigut els rivals directes, on només ha rascat 2 punts dels 24 en joc. Així és impossible pensar en guanyar res. A més, al Camp d'Esports han perdut els 4 enfrontaments directes per 0-1. Millorant una mica els resultats en duels directes ja serien equip de 1a RFEF, però s'hauran de conformar amb un play-off amb el factor camp en contra.
CE EUROPA
Pel que fa a l'Europa, la diferència de rendiment entre els partits de casa i els partits de fora ha sigut decisiva. Els números a casa son d'autèntic campió: 14 victòries, 3 empats i cap derrota. Res a dir en aquest aspecte, fins i tot tenint en compte que en 2 dels 3 empats l'equip va desaprofitar un avantatge de 2 gols en el tram final. Molt diferent ha estat el rendiment a domicili, on només s'han aconseguit 3 victòries (2 d'elles de prestigi, al Narcís Sala i al Camp d'Esports). Massa empats i alguna derrota incomprensible contra equips de la zona baixa. Amb una mica més de regularitat fora de casa, i tenint en compte els números com a local i en els enfrontaments directes (20 punts de 24 possibles, poca broma!), l'Europa seria clarament el campió del Grup 3 de 2a RFEF.
A nivell de joc, pel Nou Sardenya no ha passat cap equip que hagi dominat tant els partits com l'Europa. Cap equip ha sigut superior, ni s'hi ha apropat. La temporada es podria dividir en dues parts: solidesa defensiva en la primera meitat (gràcies a la columna vertebral Vito-Cano-Noel); i joc directe en la segona meitat (amb un salt de qualitat increïble d'Eslava i un final de temporada bestial d'Adri Gené). No cal oblidar que la marxa de Vito al gener va ser un cop moral duríssim, al qual s'hi van sumar les lesions de Cano i de Noel. Però l'equip es va recompondre i des de llavors l'ordre defensiu ha perdut protagonisme i s'ha imposat un joc d'intercanvi de cops. Potser en aquesta faceta és on ha patit més el mig del camp escapulat, però en general Àlex Pla i Pau López han estat dos dels puntals de l'equip. Dit això, i coincidint amb la tornada de Cano (4 gols en els últims 4 partits) l'equip s'ha retrobat novament amb una solidesa defensiva que fa ser optimista de cara al play-off.
No voldria acabar sense fer una valoració a nivell personal. En una època en què el futbol d'elit em genera cada vegada més rebuig, animar l'equip del barri acompanyat de familiars i d'amics ha sigut un retrobament molt necessari amb l'esport que sempre m'ha apassionat. Sobretot perquè dels 13 partits del primer equip masculí que he vist aquesta temporada al Nou Sardenya, en la majoria d'ells m'hi ha acompanyat el meu fill. A més, el 14è partit va ser al Narcís Sala, en un ambient de "tot venut" espectacular, amb un desplaçament massiu d'aficionats escapulats i on vam guanyar amb un gol d'Eslava al temps afegit.
Per això, passi el que passi al play-off, em quedo sens dubte amb tot el que hem viscut i gaudit de setembre a maig. I, no cal dir-ho, sigui quin sigui el resultat final, la propera temporada tornarem al Nou Sardenya (esperem) per acompanyar al CE Europa. I no només al primer equip masculí. També al primer equip femení, després del descens d'aquesta temporada (la categoria de plata del futbol estatal ens ha anat gran, però cal lluitar per tornar-hi i competir-hi millor) i el filial masculí, que s'estrenarà en categoria estatal (3a RFEF). Perquè animar a l'equip del teu barri, a banda de diversió, també és militància.
Endavant, Europa!
Añadir comentario
Comentarios