El primer post de l'any arriba tard, però el començaré amb una llista cronològica que tenia ganes fer: el de 5 fugues de presos polítics que han tingut lloc en l'últim mig segle. No cal dir que sento una simpatia i una admiració immenses de les persones que es van poder escapar dels estats-presó que citaré (bàsicament, el Regne Unit, l'estat espanyol i Xile).
Fugida en helicòpter de la presó de Mountjoy (1973)
Situada a pocs minuts a peu del mític Croke Park, la presó de Mountjoy es troba en un dels barris perifèrics del nord de Dublín. D'aquesta presó es van escapar, el 31 d'octubre de 1973, tres membres de l'IRA: Seamus Twomey, Joe O'Hagan i Kevin Mallon. I van fer-ho d'una forma sonada, ni més ni menys que a bord d'un helicòpter segrestat, que va aterrar al pati de la presó. Diversos reclusos de Mountjoy van aconseguir acorralar als guàrdies de la presó mentre els 3 voluntaris de l'IRA abandonaven la zona i es dirigien cap a l'est de Dublín, a Baldoyle, on van fer un canvi de vehicle i van continuar la fugida per carretera.
No cal dir que aquest rescat va suposar un èxit pels republicans irlandesos, al mateix temps que va avergonyir al govern col·laboracionista irlandès, encapçalat pel partit conservador Fine Gael.
Els fugitius van aguantar algun temps amagats, tot i que van córrer una sort diferent. A Mallon el van capturar al cap d'un mes i escaig, tot i que l'any 1974 es va tornar a escapar de la presó de Portlaoise juntament amb 18 membres més de l'IRA. A O'Hagan el van tornar a arrestar l'any 1975. I Twomey, que va arribar a ser dues vegades Cap de l'Estat Major dels Provos, va resistir escapat fins l'any 1977.
A nivell popular, aquesta fugida va ser recollida pels Wolf Tones a The Helicopter Song, un tema que va ser censurat reiteradament.
Alouette II, el model d'helicòpter amb el qual es va produir la fugida
Fuga de Segòvia (1976)
Es tracta de la fugida més massiva de la història recent a l'estat espanyol. La van protagonitzar, sobretot, membres d'ETA, encara que també hi havia militants catalans antifeixistes, anarquistes, independentistes i maoistes. En total, 29 persones es van escapar del penal de Segòvia, si bé la majoria van ser interceptats al bosc per la Guàrdia Civil i es van haver de rendir. Qui no va fer-ho, com Oriol Solé Sugranyes (membre del MIL) va ser tirotejat i assassinat per les forces repressives.
El mètode operatiu d'aquesta fugida va ser el clàssic: mitjançant l'excavació d'un túnel que conduïa al clavegueram segovià. Per tant, una fuga que portava mesos preparant-se i que, fins i tot, va haver de superar l'obstacle d'un infiltrat que va truncar els plans inicials. Una vegada fora de la presó, un camió que carregava llenya amb un fals fons per amagar gent, va conduir als 29 fugitius fins una masia a Espinal, un poble navarrès proper a la frontera, però tot es va començar a tórcer quan la persona que havia de fer d'enllaç per passar-los no es va presentar.
Dels 29 fugitius escapats, només 4 van poder atravessar la frontera. Van ser els que van aconseguir amagar-se en una casa; els qui van quedar a la intempèrie enmig del bosc, van ser tots interceptats. Malgrat això, una vegada en territori francès, van ser confinats per les autoritats en una illa del Mar Cantàbric.
Sobre la Fuga de Segòvia se'n va fer una pel·lícula homònima, dirigida per Imanol Uribe, en què Ovidi Montllor va interpretar a Oriol Solé Sugranyes.
Placa en homenatge al militant anarquista Oriol Solé Sugranyes
Fugida de la presó de Maze (1983)
Es tracta d'un esdeveniment heroic en la història del moviment republicà irlandès, el Great Escape. No només perquè va ser la fugida més nombrosa sota control britànic, sinó perquè va ser en un centre penitenciari d'alta seguretat amb connotacions dramàtiques: la presó de Long Kesh, també coneguda com a Maze o Blocs H. Aquí, dos anys abans, van morir 10 militants de l'IRA i de l'INLA després de sostenir una vaga de fam durant diversos mesos.
En aquesta ocasió, però, la història va tenir un final millor. El 25 de setembre de 1983, diversos presoners liderats pel Provo Gerry Kelly van aconseguir fer-se amb el control del bloc H7 sense activar l'alarma, després de prendre com a ostatges els carcellers. Després, amb els uniformes dels guàrdies van segrestar un camió de càrrega i van sortir del recinte penitenciari, encanonant al xofer i controlant en tot moment que els ostatges no donessin avís a l'exèrcit.
L'avís finalment es va produir, però la fugida ja estava encarrilada i 38 presoners van escapar-se de Long Kesh. D'aquests, només 18 van aconseguir refugiar-se al comptat d'Armagh gràcies al suport logístic de l'IRA, per tal de tornar a la lluita armada o de refugiar-se en llocs més segurs.
Molts d'ells van acabar detinguts en altres països i extraditats, però el cop d'efecte que va suposar aquesta fugida va ser una injecció de moral increïble per l'IRA. Va ser una manera de tornar-li el cop al govern de Thatcher, que dos anys abans s'havia mostrat inflexible amb les reivindicacions dels vaguistes, provocant la seva mort.
Fotomuntatge de la presó de Long Kesh amb els 38 presos que van escapar-se l'any 1983
Fuga de Martutene (1985)
Aquest any es compliran 40 anys de la fugida més cantada de totes, que és la que va inspirar la cançó Sarri, sarri de Kortatu. El 7 de juliol de 1985, a la presó de Martutene (Donostia), els militants d'ETA Joseba Sarrionandia i Iñaki Pikabea es van amagar dins de dos altaveus que portava el músic Imanol Larzabal i, d'aquesta manera, van poder-se escapar del centre penitenciari.
Mentre que Piti va ser detingut i empresonat uns anys més tard, una vegada reintegrat a ETA després de la fugida, Sarri es va exiliar i va viure en paratge desconegut més de 30 anys. Durant tot aquest temps es va dedicar a l'escriptura i va rebre diversos premis literaris. Va reaparèixer l'any 2016 a Cuba (diuen que sempre ha estat exiliat allà) i fa 4 anys va tornar a la seva Euskadi natal.
Fermín Muguruza i Joseba Sarrionandia
Operación Éxito (1990)
L'única fuga que incloc de fora d'Europa va succeir a Xile fa exactament 35 anys. Aquesta fugidava ser la més nombrosa de la història de Xile i va produir-se només dos mesos abans que caigués oficialment la dictadura de Pinochet, rematant així el règim.
El 30 de gener de 1990 es van escapar 49 presos polítics de la presó de Santiago, gairebé la totalitat dels quals militants marxistes. N'hi havia molts de l'FPMR, una organització guerrillera fundada durant la dictadura, que s'havien entrenat a països socialistes com Cuba, Nicaragua i El Salvador.
La fugida va consistir en l'excavació d'un túnel de 60 metres de llarg que unia un dels patis de la presó amb una casa veïna, que militants marxistes havien llogat prèviament fent servir identitats falses.
No cal dir que el règim decadent de Pinochet va considerar aquesta escapada com un acte terrorista i va desplegar policies i militars per tornar a capturar els fugitius. Només van aconseguir atrapar a 13 persones. De les 36 restants, algunes es van exiliar a l'estat espanyol, ja que eren descendents de republicans exiliats a Xile l'any 1939 i disposaven de la doble nacionalitat. També n'hi va haver d'altres que van tornar a la clandestinitat per continuar amb la militància política.
Militants del Frente Patriótico Manuel Rodríguez
Añadir comentario
Comentarios