Avui acaba el 2024, un any que a nivell de lectures el considero força positiu. No tant per la quantitat, sinó per l'encert en la tria. Entre llibres i còmics (21 i 17, respectivament), aquest any n'he llegit 5 menys que l'anterior, però la majoria han valgut la pena. Avui en destaco alguns.
Novel·la
N'he llegit d'interessants, com El Peó de Paco Cerdà, que barreja escacs i història. D'altres de més íntimes, com Cèlia Palau, de Sílvia Alcàntara, una autora de la qual m'ho he llegit tot.
Destaco també dos grans encerts de La Magrana: Tot el que no sigui morir-se, de Marc Sarrats i Cos, camp de batalla, de Laia Mauri. No és que les dues novel·les s'assemblin entre elles, si bé totes dues tracen un fil conductor (la mort i el sexe, respectivament) que aconsegueix enganxar al lector.
I tirant d'humor per tractar el tema de les crisis matrimonials, Nick Hornby ha lograt una història original i entretinguda amb El estado de la unión.
Finalment, dues novel·les policíaques ideals per acabar l'any: Asesinato a las finas hierbas (Krista Davis), que transcorre els dies de la celebració d'Acció de Gràcies amb la cuina com a protagonista principal. I La apelación de Navidad (Janice Hallett), una continuació reduïda de l'obra amb què es va donar a conèixer l'autora britànica l'any 2021.
No-ficció
Vull començar destacant el que per mi és, segurament, el millor que he llegit aquest any: Estuve aquí y me acordé de nosotros, d'Anna Pacheco. Un treball periodístic magistral sobre turisme i lluita de classes.
Les meves dues editorials de confiança també han publicat bons llibres. De Tigre de Paper em quedo amb Deu mites sobre Israel (Ilan Pappé), una obra que ja té uns quants anys però que no s'havia traduït al català, i on l'autor jueu desmunta els arguments principials que fa servir el sionisme per justificar el genocidi que duu a terme contra el poble palestí. De Manifest me'n quedo amb un parell: Fum de fàbrica, un recull d'articles que va escriure Joan Salvat-Papasseit; i Un segle costa amunt (Ramon Usall), un llibre que barreja política i història del ciclisme.
Finalment, també me'n quedo amb un de menys polític i més banal, que m'ha sorprès positivament i m'ha agradat perquè toca la tecla de la nostàlgia: Me l'imaginava més gran (Mònica Montserrat i David Paloma), un repàs de les sèries de TV3 durant els seus primers 40 anys de vida.
Còmic
2024 és l'any en què he rellegit els 15 volums que conformen l'obra completa de Les aventures d'en Massagran (Folch i Torres, Folch i Camarasa i Madorell), gràcies als 3 volums integrals que ha publicat Combel. Un regal. També ha sigut l'any en què ha aparegut Todo cae, segunda parte, el 7è volum de Blacksad (Díaz Canales i Guarnido).
El còmic més emotiu dels que he llegit és El abismo del olvido, de Paco Roca. L'autor valencià torna a denunciar la impunitat del franquisme i la nul·la implicació institucional en matèria de memòria històrica.
Destaco tres còmics biogràfics: Al Capone (Meralli i Radice), Fouché, el genio tenebroso (Kim adapta el llibre de Stefan Zweig) i La desaparición de Josef Mengele, adaptació de Matz i Maillet d'una obra d'Olivier Guez.
Finalment, em quedo amb un còmic del qual només he llegit la primera part: El día que conocí a Bin Laden, de Jérémie Dres. Interessantíssim per conèixer millor Orient Mitjà en general i Afganistan en particular. Em queden pendents els altres dos volums pel 2025.
Per acabar, en aquest fil he anat penjant, a banda dels llibres i els còmics, les sèries i les pel·lícules que he vist aquest 2024. Segur que, abans de Reis, començo el fil de l'any que comença en poques hores. Bon 2025 ple de lectures!
Añadir comentario
Comentarios