Hem començat la setmana amb dues notícies aparentment independents: una, els resultats de les eleccions a Alemanya; l'altra, el viatge de Pedro Sánchez a Kiev, on s'ha compromès a regalar 1.000 milions d'euros més perquè Zelenski pugui jugar a la guerra.
L'anunci de Sánchez és un escàndol de proporcions descomunals. L'estat espanyol és un règim que no cobreix les necessitats més bàsiques de molts dels seus ciutadans, on els serveis públics estan en clar retrocés, on l'edat de jubilació no para de créixer i on les pensions no estan garantides. Malgrat tot, el president espanyol ha decidit tirar a la brossa una quantitat escandalosa de diners públics per engreixar el compte corrent del govern feixista d'Ucraïna.
Aquest malbaratament correspon únicament a criteris de postureig geopolític. No és que tots els líders europeus de sobte hagin estat abduïts pels encants del comediant ucraïnès, sinó que l'important és ser el primer en posicionar-se en contra de l'enemic d'occident: Rússia. El mateix enemic dels últims 100 anys.
La propaganda anti-russa (o pro-europea) ha aconseguit que molts ciutadans europeus no vegin malament decisions com la de Sánchez. Els molesta més un enemic irreal com Putin que deixar d'invertir en sanitat pública. L'alienació arriba a nivells tan bèsties com ara penjar la bandera ucraïnesa al balcó o manifestar-se al costat de neonazis residents al nostre país.
Portem ja tres anys aguantant aquesta història, i cada vegada se l'empassa menys gent. Per relacionar-ho amb el primer tema que he introduït al principi, les eleccions alemanyes han evidenciat que el suport als partits europeïstes, els que ens condueixen a aquesta situació d'espiral bèl·lic i de malbaratament de diners públics, cada vegada és més baix.
Els partits conservadors i socialistes, els que han aguantat el règim neoliberal en els seus respectius països alternant-se el poder, cada vegada gaudeixen de menys suport popular. La classe treballadora tenim més i més problemes per viure amb dignitat i ens són absolutament igual les batalletes geopolítiques dels cabdills europeus.
Des de sempre, la posició d'Europa ha sigut de dependència absoluta dels EUA, per això el canvi de govern nord-americà ha agafat a alguns en fora de joc. La subjugació als yankis s'està demostrant ruïnosa. Tant de bo la tendència sigui anar cap als BRICS i no cap a la OTAN, encara que l'Europa decadent s'aferra com pot al record de la Guerra Freda.
Els ciutadans dels països europeus hem de deixar de comprar el discurs hegemònic, no podem acceptar que els nostres impostos se'n vagin a finançar un estat en guerra a 3.000 km de casa. Ni un euro més pel règim d'Ucraïna ni per l'estratègia bel·licista d'Europa!
El PSOE bel·licista i otanista, al seu dia va demanar el vot en contra de l'entrada de l'estat espanyol a l'OTAN. No hi ha partit amb menys coherència i discurs ideològic
Añadir comentario
Comentarios