La massacre de València té responsables

Aquests dies estem vivint en directe la pitjor gestió d'un desastre natural que jo hagi vist mai. Cada dia que passa, el govern valencià pren una decisió pitjor que la del dia anterior, mentre el govern espanyol s'ho mira tranquil·lament perquè ja li va bé veure com el PP demostra la seva absoluta inoperància. En aquest post no pretenc descriure el que està passant (la crua realitat la trobem a les xarxes socials, molt més que als mitjans convencionals), però sí que faré un petit resum dels despropòsits i les negligències que s'han succeït fins ara:

• 29 d'octubre: malgrat estar advertits per diverses vies (AEMET, sobretot), el govern valencià no activa una alerta de confinament fins que ja tot està perdut. Aquest és el motiu principal pel qual les xifres de morts de la DANA de 2024 seran similars a les de la riuada del Vallès de 1962, malgrat que actualment disposem de moltíssims més mitjans de previsió i prevenció. A més, quan ja es coneixen les advertències meteorològiques, el pallasso de Carlos Mazón està recollint un premi irrellevant atorgat per l'AENOR. També fa una roda de premsa al migdia dient que el temporal deixarà de ser perillós cap a les 18 hores. Els altres protagonistes del dia són els empresaris, directors, directius i altres comandaments d'empreses, que en tot moment prioritzen la productivitat a la vida de les seves treballadores. Tant els governants com els empresaris són responsables directes de la mort de desenes de ciutadans i treballadors a qui envien a l'escorxador, persones que des del matí haurien d'haver estat resguardades a casa seva.

•  30 d'octubre: primeres intervencions del govern espanyol. Concretament, de la Ministra de Treball, Yolanda Díaz. La suposada ministra d'esquerres fa unes declaracions apel·lant a la responsabilitat de les empreses, demanant "si us plau" que respectin la llei i preservin la vida dels treballadors. Mai es pot apel·lar a la bona fe de la patronal, perquè no existeix. Menys declaracions i més governar, Yolanda. Quant al PP, 24 hores després continuen absolutament en fora de joc, fent minuts de silenci, rebutjant ajuda externa per tacticisme polític i resguardant al màxim als subnormals dels seus líders, no fos cas que ho empitjorin encara més. Els multimilionaris comencen a fer donatius del 0,000001% de les seves fortunes per rentar la seva imatge, un altre clàssic.

• 31 d'octubre: el dia comença amb una nova alerta, en aquest cas a la zona de Castelló. Novament, treballadors i estudiants són enviats a l'escorxador, fins que a les 11h (quan tothom ja està al carrer) se'ls envia cap a casa. Doble negligència, que per sort té conseqüències molt menys tràgiques perquè el temporal és menor. Per la seva banda, els mitjans, fidels a l'amo, comencen a tapar la tragèdia evitable i les reiterades negligències, i ho fan tractant de delinqüents a persones que expropien aigua, aliments i altres productes de les grans superfícies. La policia, a qui no se l'ha vist en dos dies per ajudar a trobar supervivents, comença a sortir de sota les pedres per detenir saquejadors i mantenir els interessos del capital. El psicòpata de Mazón continua donant xifres en comptagotes, però ja superen el centenar. Ja es pot començar a parlar de massacre, amb el PP com a principal culpable.

• 1 de novembre: davant del caos total i la inacció del govern valencià, el poble s'organitza. De bon matí apareix una senyora, Nuria Montes, consellera, que envia a la gent que està buscant familiars desapareguts cap a casa seva. El to que fa servir és d'un menyspreu total, el que fa servir la gent de classe alta quan es dirigeix a la xusma, el que fan servir els caps de RH quan parlen amb les seves treballadores, o el que fan servir les rendistes quan parlen amb les llogateres. Mentre, el criminal de Carlos Mazón aprofita per demanar donatius en un número de compte de la Generalitat Valenciana. Donar diners al PP perquè els reparteixi és com donar un centenar d'ovelles a un llop perquè les cuidi. Molta gent li respon que en comptes d'almoïna, el que necessitaria el poble valencià és la Unitat d'Emergències Valenciana que es va carregar tan bon punt va arribar al poder. O que es deixi d'invertir en Copa Amèrica, F1, toros o Ucraïna i s'inverteixi en allò essencial per a la ciutadania. Per descomptat, el govern valencià continua absolutament perdut i demana a la gent autoorgantizada que no es desplaci, amb el pretext que obstaculitzen els serveis d'emergència. Serveis d'emergència gairebé inexistents i que en molts pobles encara no han vist. Entren en joc els mitjans internacionals, que comencen a donar informació molt més fiable i acurada que els titelles que tenim aquí (per exemple, Libération parla obertament de morts evitables). Acaba el dia amb la pija de la consellera havent de demanar disculpes, disculpes que ningú es creu. I amb la mobilització de milers d'antiavalots des de la resta de l'estat, ja que sembla que la situació se'ls està descontrolant. Marxem a dormir amb 200 morts.

• 2 de novembre: comença el dia amb milers de voluntaris concentrats a València, preparats per ajudar als pobles massacrats. En comptes d'això, el govern els envia a netejar botigues d'un centre comercial i, per descomptat, els voluntaris es neguen a baixar de l'autobus. La gestió dels voluntaris està al nivell de tota la resta, i es donen casos de voluntaris que han estat 5 hores donant voltes abans de tornar al punt d'inici, sense ni tan sols baixar de l'autobus. La policia continua patrullant a l'entorn dels centres comercials, sense tacar-se de fang en cap moment. El psicòpata de Carlos Mazón va canviant el relat perquè comença a intuir que s'ha de buscar una coartada; sap que té centenars de morts a les seves espatlles, si bé en tot el dia d'avui no s'actualitzen les xifres de morts. Es rescata gent que ha estat 3 dies sense menjar, però malauradament són casos comptats. El temps passa i no es pren ni una sola decisió eficaç. El govern valencià anuncia que desplegarà l'exèrcit (4 dies després del temporal) i que diumenge hi haurà visita del paràsit reial; casualment, prohibeix als voluntaris desplaçar-se als pobles que visitarà el Borbó. Ah, important: una tal Patrulla Águila vola per sobre de València i tira fum amb els colors de l'estanquera, exactament el que necessita el poble valencià.