Una de les pel·lícules més disruptives del darrer any és, sens dubte, Kneecap. Sense anar més lluny, el propi títol -que és el nom del grup de música del qual tracta la peli- ja és incendiari: el kneecaping, o tret al genoll, era el mètode que feia servir l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional contra els delators.
Sí, la pel·lícula és irlandesa, transcorre a Belfast i les referències a l'ocupació britànica i a l'IRA són constants. Però Kneecap no és la típica pel·lícula sobre el "conflicte nord-irlandès", com ho podrien ser Michael Collins i El viento que agita la cebada (anys 20) o En el nombre del padre i '71 (època dels Troubles).
La gràcia de Kneecap és que se surt una mica dels fets històrics i bèl·lics i se centra en l'actualitat. Concretament, situa la llengua irlandesa en el tema en què gira tota la trama. I una frase excel·lent descriu la intencionalitat de posar la llengua al centre: “Cada paraula pronunciada en irlandès és una bala disparada per la llibertat d’Irlanda.” La llengua com a eina d'alliberament, en una illa ocupada militarment i on clarament predomina l'idioma de l'ocupant.
Per fer un resum ràpid, Kneecap és un grup de rap format per tres joves de West Belfast. La pel·lícula descriu un ascens fictici a la popularitat, tot amb un ritme trepidant i ple de referències d'amor a l'IRA i d'odi als britànics. Pel meu gust, l'únic aspecte negatiu és l'apologia constant al consum de drogues, que també té un paper molt protagonista.
Kneecap és una pel·lícula que s'ha de veure sí o sí. I jo, que mai miro res en versió original, per descomptat aquesta vegada he triat la versió en irlandès, disponible a Filmin. Alhora, Kneecap també és un grup que s'ha de seguir, no només pel seu compromís lingüístic i polític per la unificació d'Irlanda, sinó també per altres lluites com la llibertat de Palestina i en contra del règim sionista.
Tiocfaidh ár lá!
Añadir comentario
Comentarios