S'acaba una temporada brillant

Publicado el 19 de mayo de 2025, 0:13

Segon post consecutiu de futbol, després del que vaig escriure amb motiu de l'ascens del CE Europa a 1aRFEF. No m'agrada escriure sobre futbol d'elit, principalment perquè per això tenim als mitjans convencionals que ens saturen amb informació esportiva diàriament. Però faré una excepció, ja que el FC Barcelona de la temporada 24/25 s'ho mereix. Després d'un cap de setmana de celebracions pel Doblet (+ Supercopa), aquí va una valoració jugador per jugador:

 

1. Ter Stegen

Temporada per oblidar, no pel mal paper sinó perquè tot just va disputar un mes de competició. Es va lesionar de gravetat al setembre a Vila-Real i tot just s'ha recuperat pel tram final de temporada. Sóc dels que l'ha trobat molt a faltar i crec que el rendiment a la porteria ha baixat moltíssim. Per mi, ha de ser el porter titularíssim la temporada vinent, encara que bona part de l'afició el vulgui fora.

 

2. Cubarsí

Central d'un valor incalculable. Boníssim amb la pilota als peus, filtra passades com ningú i és contundent i expeditiu. L'adjectiu que millor el defineix és intel·ligent; si no ho ets és difícil ser un intocable a la defensa del Barça, i més amb 18 anys.  La temporada es recordarà, entre d'altres coses, per la línia avançada i per les vegades que els davanters rivals han caigut en fora de joc. S'ho ha deixat tot per l'escut.

 

3. Balde

Temporada molt bona del lateral català, malgrat que s'ha perdut els partits decisius del tram final per lesió. La seva profunditat ha fet lluir, de retruc, a Raphinha, ja que Balde s'ha apoderat de tota la banda esquerra. Temporada on s'ha consolidat i s'ha demostrat que és un dels intocables.

 

4. Araujo

De les poques notes negatives del Barça aquesta temporada. Quan no hi ha sigut, no se l'ha trobat a faltar; en canvi, quan hi ha sigut se li han vist totes les costures. Si bé és cert que en moments d'emergència de l'equip ha estat útil per apagar focs, cal dir que han sigut estones molt puntuals. En la taca d'aquesta temporada (la derrota a Milà), Araujo va sortir retratat en el tercer i el quart gol de l'Inter. Prefereix córrer, però aquest any l'equip li demana una altra cosa i no se n'ha sortit. 1 gol a la lliga.

 

5. Íñigo Martínez

Una de les sorpreses positives. Ha liderat la defensa tirant de veterania. Ha destacat en els canvis d'orientació d'esquerra a dreta, la zona de Lamine Yamal, però la veritat és que ha estat impecable en totes les facetes que se li exigeixen a un central del Barça. Un líder que Flick ha recuperat. Admeto sense vergonya que m'ha callat la boca, ja que jo no donava un duro per ell.

 

6. Gavi

S'ha passat mitja temporada lesionat i la reincorporació a l'equip ha sigut molt progressiva i suau. Òbviament, aquesta temporada no ha tingut el protagonisme que havia tingut des del seu debut, però ja sigui dins o fora del camp, Gavi és l'ànima de l'equip. I sí, té molta passió, però també té molt de futbol. No tinc cap dubte que la temporada 25/26 serà més determinant que aquesta. 1 gol a la lliga.

 

7. Ferran Torres

La seva millor temporada amb moltíssima diferència. Com a revulsiu i refresc ha respost a la perfecció, però també ho ha fet quan ha hagut de ser titular en els partits decisius, arran de la lesió de Lewandowski. En el record culer quedarà l'empat al 84' que va forçar la pròrroga a la final de Copa, quan el Barça estava realment contra les cordes. No ha pogut celebrar res per culpa d'una apendicitis. 10 gols a la lliga.

 

8. Pedri

La 24/25 ha sigut la temporada en què Pedri s'ha consolidat com a metrònom de l'equip. Imprescindible al mig del camp si es tracta de tenir el control del partit. Coneixíem de sobres la qualitat del canari, però aquesta temporda ens ha sorprès per afegir-hi un desplegament físic impensable i una continuïtat que semblava difícil coneixent el seu historial de lesions. No destaca en les estadístiques, però és el rei dels intangibles i un dels MVP de la temporada. 4 gols a la lliga.

 

9. Lewandowski

No sóc el principal admirador del polonès, si bé he d'admetre que els seus números golejadors (40 gols en total) no els assoleix ningú més de l'equip. Un 9 pur que, a més, aporta veterania en una plantilla jove. Admetent això, pel meu gust alenteix massa el joc col·lectiu. Crec que ha arribat l'hora de buscar un davanter centre titular alternatiu, que es pugui compaginar amb Ferran. 27 gols a la lliga.

 

10. Ansu Fati

Jugador irrellevant, i és una llàstima. Sembla increïble que una lesió pugui ser tan determinant, però en el seu cas ho ha estat. Ha participat molt poc i només ha jugat bons minuts contra el Mallorca. Una de les baixes més clares per la 25/26. Alliberarà el 10, que jo li donaria a Dani Olmo.

 

11. Raphinha

Una de les temporades més bèsties que recordo d'algú que no sigui Messi. L'MVP del Barça 24/25 sense cap mena de dubte. S'ha inflat a gols i assistències, fins i tot en els partits on no ha estat fi, especialment el darrer mes de competició. Sacrifici, esforç, lideratge i qualitat. Ha callat milions de boques, inclosa la meva. Li ha enxufat 5 gols al Madrid en una sola temporada. 18 gols a la lliga.

 

13. Iñaki Peña

Va jugar bé quan l'equip el va necessitar, però malgrat no cometre errors, Flick li va treure la titularitat en totes les competicions. La gestió de la porteria és de les poques coses que no m'han agradat aquesta temporada, si bé els resultats legitimen la decisió del tècnic alemany. En aquest context, sembla clar que Iñaki està més fora que dins del Barça. Que ningú oblidi el partidàs que va fer contra el Madrid al Bernabéu.

 

14. Pablo Torre

Juntament amb Ansu, el jugador més irrellevant de la temporada. I és una pena, perquè quan ha jugat no ha desentonat gens, encara que se li noten algunes mancances, com ara l'esforç defensiu. En canvi, el seu rendiment a pilota aturada és molt bo. 3 gols a la lliga, malgrat els pocs minuts que ha jugat.

 

15. Christensen

Un altre dels jugadors amb menys minuts, en el seu cas per una lesió al primer partit de la temporada. Va reaparèixer contra l'Inter a casa, i ha jugat els partits finals en què s'ha conquerit la lliga: Valladolid, Madrid i Espanyol. Bon rendiment en aquests partits, no sembla que s'hagi passat una temporada lesionat. Mai sabrem si avui no tindríem la temporada acabada si Christensen hagués jugat a Milà.

 

16. Fermín

Juntament amb Gavi, el cor de l'equip. Més culer que jo quan tenia la seva edat, el hooligan que qualsevol equip necessita tenir a la plantilla. Però, a banda de sentir els colors com ningú, té tones de futbol per oferir. Més irregular la primera meitat de la temporada, tal i com li va passar a l'any passat, ha acabat a un nivell altíssim. Seu va ser el gol que va certificar la lliga, a Cornellà, amb una celebració antològica al camp de l'etern rival. Al palmarès dels seus companys, Fermín hi suma uns Jocs Olímpics (on va ser MVP) i una Eurocopa. 6 gols a la lliga.

 

17. Marc Casadó

Un altre culer de naixement, un orgull per l'aficionat. Fa menys d'un any, Casadó plorava a Còrdova perquè el Barça B no assolia l'ascens a segona divisió; dijous, passava a la història blaugrana per ser l'únic jugador del primer equip que ha celebrat el títol a Canaletes amb l'afició. Casadó ha estat imprescindible al migcentre de l'equip en la primera meitat de la temporada; després, va perdre protagonisme i es va lesionar. El rol de Casadó és una de les coses que tampoc m'ha agradat com ha gestionat Flick, ja que quan ha jugat ha donat un rendiment bestial. Temporada majestuosa i moltíssimes ganes de tornar-lo a veure sobre la gespa la temporada vinent. 1 gol a la lliga.

 

18. Pau Víctor

Un altre jugador que ha tingut un rol secundari, si bé ha gaudit de més oportunitats que Ansu i Pablo Torre. I, igual que el càntabre, el cugatenc ha respost prou bé quan ha disputat minuts. Bons moviments i facilitat per generar ocasions, segurament li ha faltat una mica més de definició, si bé no se li pot retreure res. Ha acceptat el rol de forma elegant i espero que pugui ampliar les seves estadístiques en el darrer partit. 2 gols a la lliga.

 

19. Lamine Yamal

El jugador que s'emporta tots els focus d'aquesta temporada. Un cicló futbolístic que encara no ha complert els 18 anys. Decisiu quan ha jugat i encara més decisiu quan ha faltat, que ha coincidit amb els pitjors moments de l'equip. De Lamine se n'ha parlat moltíssim, però a banda dels gols i les jugades més plàstiques, vull destacar el que més m'agrada: la forma com surt dels regats. Es posiciona perfecte abans de rebre i té un talent descomunal per fer el darrer toc abans del regat o el xut. Els rivals no el poden aturar, i aquest és l'elogi més gran que se li pot fer a un futbolista. Mentalitat de guanyador, no s'ha inflat a gols però ha aparegut als partits i als moments determinants. Per la memòria quedarà el seu partit a Milà i els seus gols contra Madrid, Atleti i Espanyol. 9 gols a la lliga.

 

20. Dani Olmo

El fitxatge d'aquesta temporada, i quin fitxatge! El jugador perfecte per jugar entre línies i donar dinamisme en atac. Només té un però: la manca de continuïtat a causa de les lesions. Es podria dir que el Barça de Flick és el mateix que el de Xavi, però canviant Gündogan per Olmo, I sembla que una sola peça pot convertir un equip planer en un equip vertiginós. 10 gols a la lliga.

 

21. De Jong

Un altre jugador que ha ressuscitat, especialment la segona meitat de la temporada. Com a migcentres prefereixo Casadó i Bernal, però De Jong ha estat a l'altura en un sistema que no és el que li va millor. A banda del joc amb pilota, destaco també la seva millora en l'apartat físic i d'intensitat. 2 gols a la lliga.

 

23. Koundé

El jugador més insubstituïble de la plantilla, fins que es va lesionar. El seu gol contra el Madrid que ens va donar la Copa a la pròrroga ja ha passat a la història. Té molt feeling amb Lamine, i això és un punt més a favor. Si fos una mica més regular en el rendiment i no tingués tantes desconnexions, seria un lateral top mundial. 2 gols a la lliga.

 

24. Eric García

Jugador imprescindible per tenir a la plantilla. Al començament de temporada vaig dir que per mi havia de ser el central titular juntament amb Cubarsí, però no comptava amb el gran rendiment d'Íñigo. No ha sigut el central titular, però a mida que ha anat avançant la temporada Eric ha demostrat que és un gran jugador de futbol i, més important encara, que entén perfectament el joc del Barça. Ha jugat de central, de migcentre i, des de la lesió de Koundé, de lateral dret. I ha complert a la perfecció, marcant gols per obrir remuntades, com la de Milà i la del Madrid a Montjuïc. 2 gols a la lliga.

 

25. Szczesny

En poc més de 4 mesos s'ha guanyat el cor dels culers. I no és per menys, perquè els seus números han sigut incontestables: només dues derrotes des del gener, una intranscendent a Dormund i la de Milà. El millor tram del Barça ha coincidit amb ell a la porteria, si bé ha intercalat partits molt bons amb d'altres força discutibles. El seu punt feble són les sortides i les estirades, però en general s'ha adaptat bé al joc que requereix la porteria del Barça. Un bon porter suplent per la 25/26, si renova.

 

28. Marc Bernal

Va ser el primer invent de Flick, que el va redescobrir com a migcentre, però al quart partit es va lesionar per tota la temporada. Té qualitat de sobres i coneix de memòria el joc del Barça. Una de les coses que més m'il·lusiona de la temporada 25/26 és veure com el berguedà es consolida al mig del camp titular de l'equip. Encara no ha fet els 18 anys, ens donarà molts i grans moments d'alegria.

 

32. Hèctor Fort

Jugador amb potencial, però molt verd a nivell de conceptes. La comparació amb Gerard Martín és bona per veure com un jugador amb més talent no sempre rendeix més. Ha patit el rol d'indiscutible de Koundé, però amb la lesió del francès no ha sigut mai la primera opció al lateral. Ha demostrat cosetes en atac, si bé defensivament té moltes llacunes i pateix molt quan li busquen l'esquena.

 

35. Gerard Martín

El que sobre el paper era el jugador amb menys talent de la plantilla, s'ha guanyat l'estima de tots els culers, especialment al tram final de temporada. Indiscutible al lateral esquerre quan es va lesionar Balde, mica en mica ha anat guanyant confiança. Jugador intel·ligent que és conscient de les seves limitacions tècniques i es limita a fer el que sap fer. Va fer un partit memorable a Milà, on va repartir dues assistències. Representa la classe obrera del futbol i és un bon exemple del rol que ha de tenir la Masia: nodrir de jugadors el primer equip i no anar a buscar fora el que tens a casa. 1 gol a la lliga.

 

Hansi Flick

El gran artífex de l'èxit del Barça. El líder d'un equip molt jove. Va arribar amb una idea clara i ha aconseguit que tothom la segueixi amb confiança cega. Ha ressuscitat a jugadors, n'ha consolidat d'altres i, sobretot, ha millorat la versió de gairebé tots els components de l'equip. Malgrat tenir una plantilla no excessivament llarga, ha tingut sempre endollats a uns 16-17 jugadors, un fet clau per poder arribar a final de temporada competint per tots els títols. Ja és un entrenador de culte al club blaugrana.

 

A nivell personal, s'acaba una temporada brillant, en què tant els equips masculins com femenins de CE Europa i FC Barcelona han guanyat les seves respectives lligues. Ara toca una pausa futbolística ben merescuda, amb la sensació d'haver gaudit d'un any irrepetible.

Añadir comentario

Comentarios

Todavía no hay comentarios