Estiu 2025

Muntanya

Després d'una primavera fent ciclisme i mountain bike pel Berguedà, tenia mono de caminar i córrer per la muntanya, sense oblidar la bici. Aquest estiu vam tornar a les muntanyes del Ripollès, però abans vam fer una breu incursió a la Vall d'Aran, comarca que gairebé no coneixia i que a nivell de senderisme m'ha semblat interessant.

Cinc dies a l'Aran no donen per gran cosa, però sí que vaig poder ascendir el Montcorbisson (2.172 metres), un dels cims essencials del repte dels 100 cims de la FEEC. El cim es puja des de la Bassa d'Oles, i a mitjan juliol vaig tenir la sort de fer tota l'anada i la tornada sense creuar-me amb ningú. Vaig enganxar un dia amb molta boira i núvols molt baixos que en algun moment em van fer plantejar si girar cua, però quan els vaig superar, la sensació d'estar-hi per sobre va ser espectacular.

Des del cim del Montcorbisson es tenen unes vistes increïbles del glaciar de l'Aneto, que vaig gaudir una bona estona en soledat, mentre esmorzava.

Com que al Ripollès ens hi hem estat tot l'agost, he tingut temps de fer més coses i de continuar explorant cims i rutes, a banda de repetir-ne d'altres. L'única muntanya del repte dels 100 cims que vaig fer al Ripollès va ser el Roca Colom (2.506 metres). Vaig pujar-lo des de Vallter 2000, a l'anada per la carena de diversos cims secundaris i a la tornada pel GR-11.6, contemplant a la perfecció el Circ d'Ulldeter. Des del Roca Colom es té una vista privilegiada del Costabona, que segurament és el cim que més he observat aquest estiu (el vaig pujar l'any passat i no he repetit). Des de l'altra vessant, també se'n tenen unes vistes fantàstiques des d'Espinavell i des de Coll Pregon, un coll de muntanya que vam fer en família (infants inclosos) un dels dies més calorosos de l'estiu. A banda del Costabona, des de Coll Pregon s'observa a la perfecció el massís del Canigó, una muntanya mítica als Països Catalans.

Com dic sovint, una de les coses que més m'agrada quan surto a caminar és matinar molt per intentar estar el màxim d'estona sol a la muntanya. I quan dic sol em refereixo a la presència humana, ja que com més aviat comences, més opcions hi ha de compartir part del trajecte amb la fauna autòctona. És habitual haver de passar entre vaques i cavalls, però creuar un grup gran d'isards és més sorprenent i vaig tenir la sort de trobar-me'n camí del Roca Colom.

Sortides familiars

A la Vall d'Aran vam tenir temps de fer un parell d'excursions familiars, molt enfocades per fer amb infants.

La primera va ser el Camin dera bruisha, a Tredòs. Es tracta d'un camí boscós que segueix el riu, on s'hi van trobant tot tipus de referències temàtiques del món de la bruixeria. Quan s'arriba al final es pot triar si tornar desfent el camí o per una pista i fer una ruta circular, que és l'opció que vam triar. Vam dedicar una tarda a fer aquest pla.

La segona excursió és, segurament, la turistada més popular de la comarca. Em va recordar a Aigüestortes i Sant Maurici, però a petita escala. Tot i això, va valer la pena, i això que feia una calor espectacular. Artiga de Lin és un paratge natural on, durant la temporada alta, no s'hi pot arribar en vehicle privat, sinó que s'ha d'agafar un trenet (o caminar 3km amb un desnivell notable, opció poc recomanable si els infants no són caminadors experts). El trenet et deixa al refugi, i des d'allà hi ha una ruta circular que et porta a un dels salts d'aigua més famosos de l'Aran, els Uelhs deth Joeu.

De la Vall de Camprodon aquest any destaco un parell de caminades:

1. El camí que uneix Camprodon i Sant Pau de Segúries que atravessa l'entitat singular de La Ral. Es tracta d'un camí ideal per fer amb criatures, ja que és relativament curt, sense desnivell i ombrívol. A més, té trams boscosos que el fan atractiu i, en un punt del recorregut, cal descalçar-se i atravessar el riu. El vam fer tant a peu com en mountain bike.
2. Circuit d'orientació Marmotes. Excursió familiar de matí des de Vallter 2000. Allà es pot agafar el telecadira, que et porta a més de 2.500 metres, i des de la braseria Les Marmotes comença un circuit d'orientació descendent per llocs emblemàtics de la zona, com el naixement del riu Ter o l'antic refugi d'Ulldeter. El nom del circuit d'orientació no és casual, ja que en un punt concret vam poder contemplar aquests rosegadors i escoltar els seus crits característics.

Més enllà d'això, una de les grans turistades de la comarca és el Gorg de Malatosca, que a mig matí té fama de ser les Rambles. La foto de més avall la vaig fer a les 8h del matí, enmig d'una ruta de mountain bike en què vaig alternar Ripollès i Garrotxa, i per això no hi apareix cap presència humana. Per banyar-se al riu Ter vam trobar un indret alternatiu amb poquíssima afluència, indret que pel bé de la gent de la zona no desvetllaré aquí.

Finalment, un altre dels clàssics de la Vall de Camprodon és l'ascensió a Sant Antoni. L'incloc en la categoria de sortides familiars, si bé jo l'he fet tot sol, i no està de més avisar que malgrat ser una excursió curta des del poble de Camprodon, presenta un desnivell força exigent. Les vistes des de l'ermita abasten molt territori, com ara el Circ d'Ulldeter, el massís del Canigó o la zona del Bassegoda.

Per acabar el resum de l'estiu, no pot faltar-hi l'apunt futboler. Agost és mes de pretemporades i, com que aquest any ens queia a prop, ens vam desplaçar fins al magnífic estadi de la UE Olot per veure el nostre estimat CE Europa. Malgrat la calor que feia a la capital de la Garrotxa, vam gaudir d'un bon partit en bona companyia (entre 50 i 100 europeistes, gens malament), vam conèixer els nous fitxatges i vam poder cantar 5 gols (Olot 1-5 Europa).