Segrest de la Flotilla i respostes al carrer

Igual que l'any 2017, sembla que l'octubre d'enguany serà un mes de sortir molt al carrer. El dia 1 va començar amb una notícia que malauradament estàvem esperant: el segrest de la Global Sumud Flotilla per part de l'estat sionista. Es tracta d'una nova violació de tots els tractats internacionals per part d'un règim que actua amb total impunitat perquè té el suport dels EUA i, per tant, la submissió d'occident en general.

A casa nostra, i més enllà de l'objectiu en si que tenia la Flotilla, l'expedició humanitària ha servit per fer caure moltes caretes i posar a molta gent al seu lloc. De fet, és un pas més al que vivim des de 2023 que, a la vegada, és un graó més d'una escalada que va començar fa més d'un segle (abans de la creació de l'estat il·legítim l'any 1948). Si bé al 2025, amb un genocidi retransmès en directe, els defensors del sionisme ja no es poden acollir als mites que tan bé denuncia Ilan Pappé.

D'una banda, tenim al Govern espanyol del PSOE (+ Sumar) i el seu postureig endèmic. Es tracta d'un partit que mai ha recolzat la causa palestina fins que, per càlcul polític, li ha convingut fer-ho. Sentir parlar de genocidi a dirigents del PSOE encara se'm fa estranyíssim, si bé sóc conscient que tan sols és retòrica. Com ho és "la solució dels dos estats", un plantejament de merda que rebutgen tant palestins com jueus antisionistes (com el mateix Pappé).

No hi ha res millor, per il·lustrar la hipocresia constant en què viu el PSOE, que agafar com a exemple el seu últim moviment polític: enviar fragates militars per acompanyar la Flotilla en aigües internacionals, però girar cua quan l'expedició s'apropava a les aigües palestines ocupades pels sionistes. No fos cas que es produís un problema diplomàtic de veritat i els EUA s'enfadessin. Ja no tinc paraules per descriure el fàstic que em fa el PSOE.

D'altra banda, tenim el sionisme nostrat, representat per catalanets reaccionaris sobredimensionats als mitjans de comunicació. S'ha de dir que cada vegada els està costant més justificar la barbàrie, però continuen ferms en la seva missió, que dubto que sigui altruista. Els més abrandats són de l'òrbita d'Aliança Catalana, sionistes per conveniència, en contraposició a tot el que soni a musulmà. Els més equidistants són els convergents de sempre, que moltes vegades es posicionen mitjançant els tòpics caducats o amb el silenci (és el cas de Puigdemont, que 4 dies després encara no ha denunciat el segrest il·legal de ciutadans catalans en mans dels sionistes).

Finalment, hi ha un tercer grup, representat per la deixalla humana que cohabita en totes les societats amb les persones honestes. Es tracta de gent que mai s'ha aixecat del sofà per protestar per res, però que reclama als qui protesten que ho facin per altres causes que no impliquin defensar un poble que majoritàriament professa la religió islàmica. Com si la gent no pogués mobilitzar-se per diverses causes a la vegada. Aquesta gentussa també ha fet brometa dels activistes de la Flotilla i els ha desacreditat des que van salpar del port de Barcelona. És a dir, que tenim a individus covards i miserables titllant de propagandistes a activistes que s'han jugat la llibertat (i la vida), aquests sí, de forma totalment altruista i generosa.

La resposta

Des de casa nostra, i patint la inacció dels governs occidentals (especialment l'espanyol, que només actua de cara a la galeria sense prendre cap mesura real), només ens queda bloquejar-ho tot. Des del dia 1 s'han anat encadenant accions i mobilitzacions constants, des de manifestacions fins a l'acampada a la Plaça de la Carbonera.

El següent pas és desbordar Jardinets de Gràcia d'aquí unes hores, en una manifestació que ha de ser un clam pel poble palestí i per la destrucció de l'estat genocida. Una manifestació que ha de ser una eina de pressió perquè el govern prengui, per fi, alguna mesura real.

Però més enllà del que succeeixi dissabte, cal seguir dempeus i al carrer. Els estudiants i docents són els primers que s'han posat en peu de guerra amb una vaga d'ensenyament que ha suposat una alteració de la vida normal. La classe treballadora tenim convocada una vaga general pel 15 d'octubre que ha d'aturar el país. Enmig, hi haurà protestes i accions diverses contra els interessos sionistes, totes elles legítimes i necessàries.

Els governs occidentals són covards. El poble no ho és. Ho vam demostrar l'octubre del 2019 a Urquinaona i tant de bo ho repliquem 6 anys després.

Visca Palestina lliure!