Ja fa tres anys que passo les vacances i els dies lliures al Berguedà. Però amb la pandèmia pel mig, no ha sigut fins aquest cap de setmana que he pogut gaudir, per primera vegada a la plaça, de la Patum. Fa més d’una dècada ja vaig acostar-me a Berga durant la seva festa major, però llavors em vaig limitar a veure un concert de Kop i a fer una volta per la fira.
Aquesta Patum’22 l’he gaudit amb la família i amb amics. I ha sigut tan espectacular que m’han entrat ganes d’escriure’n. Com que anàvem amb canalla, la nostra presència s’ha limitat a la Patum infantil, divendres, i al passacarrers, dissabte.
Veient la gentada que hi havia a Berga aquest cap de setmana, una de les poques opcions de poder entrar a la Plaça de Sant Pere era durant la Patum infantil. I així ho vam fer, una mica per casualitat. Vam poder veure les Maces, l’Àliga, les Guites, els Nans i els Gegants, tot a mida reduïda, però amb un ambientàs increïble i amb una bona presència de petards.
I una vegada vistes les comparses infantils, dissabte ens vam deixar caure al Passeig de la Indústria per veure les autèntiques. En aquest cas, les Maces, les Guites i la parella de Gegants Vells, que sortien en comparsa acompanyats de la banda de música.
La canalla va gaudir tant o més que nosaltres d’aquests dos dies de Patum, una festa popular que al Berguedà es viu amb una passió que els qui no som d’allà no acabem d’entendre. Però és una passió que, en part, es contagia, i t’acabes empapant de tots els rituals que segueixen els autòctons.
No sé per on ens mourem l’any que ve, però el que ja tenim assegurat és que haurem estat a Berga per la Patum, com a mínim, una vegada a la vida.
Añadir comentario
Comentarios