Vall de Núria

Un dels indrets catalans que sempre m'ha fascinat és la Vall de Núria. Suposo que el fet de trobar-se tan aïllada és un factor determinant. Un altre, la integració molt ben aconseguida entre allò natural i allò artificial (el llac, el santuari, l'hotel...). A més, té un punt històric-èpic en moments com la construcció del cremallera o la gestació de l'Estatut de 1932, redactat a l'habitació 202 de l'hotel.

La Vall de Núria en realitat no és una vall, sinó el lloc on conflueixen 3 valls: Finestrelles, Eina i Noucreus-Noufonts. El santuari es troba a gairebé 2.000 metres, mentre que els cims que l'envolten (coneguts com l'Olla de Núria) oscil·len entre els 2.700m i els 2.900m. El més alt també és el més famós, el Puigmal (2.911m), un cim que encara tinc pendent d'ascendir. Fins i tot l'estació d'esquí, un esport que vaig deixar de practicar per estar en contra de tot el que representa, no desentona del tot.

Si escric aquest post és perquè aquest octubre vam passar 3 dies a l'Alberg Pic de l'Àliga, a 2.120 metres d'altitud, al programa Vacances en família de la Xanascat. Una gran experiència, tant per l'alberg que vam triar (i ens va tocar) com per la comoditat de tenir tots els àpats inclosos. Aprofitant que estàvem allotjats a l'alberg, vam pujar al cim més senzill que conforma l'Olla de Núria: el Pic de l'Àliga, de 2.422 metres.

El que més em va agradar del cap de setmana va ser poder gaudir de la Vall de Núria amb calma, sense la necessitat de pujar i baixar amb el cremallera el mateix dia (com havia fet sempre). A banda de pujar al Pic de l'Àlgia, també vam tenir temps de fer altres coses:

• La Ruta del Canal, que passa pel bosc de Sant Gil i pel Mirador del Canal.
• Un segon esmorzar a l'esplanada d'herba de davant del llac.
• Jugar mitja horeta al Parc Lúdic.
• Berenar al saló de la cafeteria de l'hotel, envoltats de referències a l'Estatut de Núria.
• Passejar per la muntanya entre cavalls salvatges, isards i muflons.

Per acabar, crec que el cremallera mereix una atenció especial. Es tracta d'un dels dos cremallera que queden al Pirineu (l'altre està a França) i és la línia de tren més alta d'Europa fora dels Alps. El paisatge mentre viatges fora del túnel és increïble, i veure arribar el cremallera des del llac també té certa màgia. La novel·la La filla de la neu s'endinsa en aquest món fascinant. S'ha de dir que és un trajecte molt car si el fas de forma esporàdica, però com a mínim et dona accés il·limitat al Telefèric Coma del Clot, que vam agafar ben bé 6 vegades. La pròxima vegada que hi torni, per això, m'agradaria fer-ho a peu des de Queralbs. Visca la Vall de Núria!