Novembre. La setmana passada es van acabar les competicions nacionals de futbol per un motiu inèdit: disputar un Mundial en plena tardor, escapçant de ple la temporada 2022-2023. Tot i que, vist en perspectiva, segurament la data és el menys denunciable d'aquest Mundial 2022, que se celebrarà al règim absolutista de Qatar, un estat on l'homosexualitat està condemnada amb la pena de mort, per exemple.
L'esport com a rentat de cara de règims feixistes no és nou. L'exemple més clar son els Jocs Olímpics de 1936 disputats a Berlín, a l'Alemanya nazi. Encara que dins del futbol també hi ha precedents: el Mundial de 1934 a la Itàlia feixista; el Mundial de 1978 a l'Argentina de la Junta Militar (parèntesi: cal veure la pel·lícula Argentina, 1985); o el Mundial de 1982 a l'Espanya postfranquista. Una organització mafiosa com la FIFA, a més, no es mou per debats ètics, sinó per trincar el màxim de pasta possible. I a Qatar han trobat la gallina dels ous d'or.
Per la nostra generació, la dels qui vam néixer als 80, es tracta d'un fet fins ara inèdit. No hem vist Mundials disputats en règims feixistes on es petin de manera flagrant els drets humans , ni tampoc en estats on no hi ha cap tradició futbolística (potser EUA 1994 seria l'excepció). A més, els Mundials els gaudíem a l'estiu, quan estàvem de vacances i podíem veure el 90% dels partits.
La celebració del Mundial 2022 a Qatar ha creuat una línia vermella d'on ja no es pot retrocedir. Com també ho va fer recentment una altra organització mafiosa, en aquest cas la RFEF, disputant la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. El futbol modern ha passat de ser un negoci a ser un pelotazo. El Mundial es jugarà en estadis de nova construcció on han mort milers de treballadors migrants, la majoria d'ells dissenyats pel fill de l'arquitecte d'Adolf Hitler. Tot encaixa.
Aquests darrers dies ja tenim en marxa el blanqueig d'aquest règim menyspreable on abunden els petrodòlars, especialment als mitjans de comunicació i a la premsa esportiva. Si algun/a professional dels grans grups mediàtics s'ha atrevit a qüestionar el Mundial els mesos previs a la competició, ara s'ho empassarà tot perquè la màquina no pot deixar de funcionar. Els mitjans de les exemplars democràcies occidentals destinaran enviats especials, faran seguiments diaris i programacions específiques des de Doha o Jor i passaran per l'aro quan les dones periodistes rebin un tracte denigrant per part de les autoritats locals. Això passarà, potser es denunciarà, però tothom a perdre el cul que a Qatar hi falta gent.
Però la hipocresia no és només un tema mediàtic, sinó que també està ben present entre els protagonistes de la competició. Les seleccions o els futbolistes que s'han mostrat crítics amb la celebració d'aquest Mundial no desaprofitaran l'oportunitat de participar-hi. Pobrets, un Mundial només es juga cada 4 anys. L'immensa majoria, però, ha mantingut un silenci absolut al respecte, fent palès que els futbolistes d'elit viuen en una immensa bombolla d'ignorància i que tot això de la vulneració de drets humans i de la corrupció no va amb ells.
Per sort, hi ha alguna excepció (poques) tant en l'àmbit mediàtic com en l'esportiu. En el primer cas tenim al periodista Fonsi Loaiza, que després de denunciar tots els negocis mafiosos de Florentino Pérez en un llibre que està triomfant a les biblioteques, ara publica Qatar: sangre, dinero y futbol. En el segon cas, l'exfutbolista Eric Cantona, nét de republicans catalans que es van haver d'exiliar l'any 1939 i una veu autoritzada dins del futbol, ja fa mesos que va anunciar que es negava a seguir aquest Mundial de la vergonya.
No cal dir que jo, que no m'he perdut gaire partits dels Mundials que recordo (de França 1998 a Rússia 2018, 6 en total), seguiré el consell del gran Cantona (el meu moment futbolístic preferit de sempre és aquest per tot el que significa) i no penso consumir cap informació mediàtica relacionada amb el Mundial. Em sumo al boicot en tots els àmbits, a la denúncia de la hipocresia d'occident i no cal dir que donaré suport a qualsevol acció directa que s'emprengui contra aquesta nefasta cita en què el negoci, la corrupció i la intolerància s'han menjat del tot la part esportiva.
Pancarta dels Original 21, els ultres antifas de l'AEK
Añadir comentario
Comentarios