Tenia previst que el proper post fos de política, però ho deixaré més endavant. El motiu: en dos dies comença el Tour de França 2023. I, encara que darrerament les grans voltes per etapes han estat més aviat fluixes, l'excepció del passat Tour 2022 fa que torni la il·lusió, igual que passa a principis de març quan la Strade Bianche dona el tret de sortida a les clàssiques de primavera.
Certament, sobre el paper aquest Tour 2023 no té el millor cartell de participants (només 2 favorits claríssims) i, ni molt menys, el millor recorregut. Per començar, una cosa que em trontolla molt és que només hi ha 22 km de contrarrellotge i, per més inri, no son plans. Pel meu gust, una gran volta de 3 setmanes ha de tenir una crono bèstia de 50 km completament plans. No només per l'espectacle de les cronos en si, sinó perquè si els equips enfoquen la carrera de forma conservadora amb atacs a 500 metres de l'arribada, una crono potent ja et marca diferències per si sola.
Pel que fa a la muntanya, aquesta edició tampoc és massa espectacular: 6 ports HC en 21 etapes (Soudet, Torumalet, Puy de Dome, Grand Colombier, Joux Plane i Loze) i, el pitjor de tot, cap etapa llarga amb ports enllaçats que sumi desnivells mortals. Les etapes que es disputaran el títol honorífic de reina seran la 6, la 14 i la 17... i cap d'elles sobrepassa els 165 km (és més, la sisena no arriba ni als 145 km).
Per tant, a priori ens trobarem molt terreny intermig, trencacames i propici per les escapades i pels atacs a l'últim port. Si bé és cert que això no és gaire il·lusionant, la part positiva és que hi ha un nombre important de ciclistes que donen espectacle i a qui els va la marxa. Els de sempre els últims anys, vaja: Van Aert, Van der Poel, Pidcock, Pogacar...
Un altre aspecte interessant en aquesta edició seran els sprints, que fa pinta que estaran molt disputats entre Philipsen, Groenewegen, Jakobsen (amb Morkov com a llançador, garantia), Pedersen, el propi Van Aert... A més, hi ha l'alicient de veure si Cavendish aconsegueix la seva 35a victòria al Tour i supera a Merckx com a ciclista amb més victòries d'etapa a la ronda francesa.
Pel que fa a la classificació general, ningú apostaria per un tercer que no fossin o Pogacar o Vingegaard. L'any passat el danès va vèncer després d'un duel magistral i molt ben acompanyat d'un equip que torna a ser molt consistent (Van Aert, Kuss...) i que suma la incorporació de Van Baarle.
Finalment, sempre ens queda l'alicient de veure destacar ciclistes interessants, com SK Andersen, Carapaz, Gaudu, Kung, Ciccone o Bernal, que reapareix en un gran escenari després del greu accident que va patir.
No hi ha inici d'estiu sense Tour. Que comenci l'espectacle!
Añadir comentario
Comentarios