Com la immensa majoria de gent que surt als mitjans aquests dies, no sóc un expert en la geopolítica de Palestina ni en el Pròxim Orient. Tampoc he estat a terra santa, ni tinc cap amic que hi resideixi. Només puc al·legar haver llegit sobre el tema, això sí, mai en mitjans de comunicació occidentals. Hi ha infinitat de bons llibres sobre Palestina, alguns d'ells escrits per jueus, tot i que jo em quedo amb aquests dos:
- Palestina: una historia essencial / Jorge Ramos Tolosa
- Nakba: 48 relats de vida i resistència a Palestina / Salah Jamal
I amb aquest altre, que serveix per contextualitzar el conflicte:
- El interminable conflicto en Israel y Palestina / Antoni Segura i Mas
Feta aquesta introducció amb recomanacions que serveixen per introduir el tema, el que tinc molt clar des de sempre és que, en casos de conflicte desigual, l'equidistància equival a posicionar-se amb el poderós. I que, per tant, mai he amagat el meu suport al poble palestí, un poble ocupat, colonitzat, expulsat, assassinat i menyspreat per un estat il·legítim i per tots els seus aliats internacionals. No cal ser un expert en geopolítica per posicionar-se a favor de la resistència dels pobles oprimits.
El que estem vivint aquests dies als mitjans de comunicació i a occident en general és la propaganda sionista de sempre, però multiplicada per mil. Després de 75 anys patint terrorisme d'estat i una neteja ètnica progressiva, cada vegada que el poble palestí s'alça en armes contra un exèrcit i un estat infinitament més poderosos i que rep el suport dels EUA i de la UE, a l'opinió pública li preocupen, de cop i volta, les "víctimes civils". I ho escric entre cometes perquè, un colon armat que viu en assentaments il·legals en té poc, de civil.
Els infants, les famílies i, en general, les persones assassinades dia rere dia i any rere any per l'estat genocida que ocupa Palestina han estat sistemàticament invisibilitzats. I això que els sionistes se senten tan impunes que ni se n'amaguen, dels crims de guerra que cometen. De fet, els estan retransmetent en directe. Netanyahu hauria de ser jutjat i condemnat pel TPI, però en canvi rep el suport de nordamericans i europeus.
El suport a Palestina sempre ha estat molt fort al moviment republicà irlanès
A Europa no és nou mirar cap a una altra banda (o aplaudir) quan un estat comet genocidi. Va passar a Alemanya entre 1933 i 1945 i a Espanya a partir de 1936. Però no per això deixa de ser un escàndol. Un escàndol que els mitjans de comunicació s'afanyen a blanquejar amb titulars tendenciosos per generar opinió.
Això és bàsic perquè a casa nostra el sionisme tingui el suport mediàtic que té, absolutament desproporcionat. Un factor que sempre cal tenir en compte quan et sembla que no en saps prou d'un tema per posicionar-te, és observar qui dona suport a cada bàndol. Aquests dies, el sionisme ja ha rebut el suport de PP, Vox, Junts, Trias, Puigdemont, von der Leyen... Amb quatre exemples n'hi ha prou per saber quin és el costat bo.
Ja deu haver quedat clar que aquest text no és un article d'anàlisi profund digne d'un politòleg. Però sí que ha de servir recordar alguns fets objectius:
- La guerra no va començar divendres passat, sinó que ja fa dècades que dura.
- El sionisme és, possiblement, el règim feixista més poderós en l'actualitat.
- Perquè el sionisme deixi d'actuar amb impunitat, cal enderrocar els suports que té, especialment els exteriors.
- El sionisme no busca objectius militars, busca exterminar la població palestina.
- Sense justícia no hi ha pau. Per tant, mentre hi hagi ocupació hi haurà resistència i sempre serà legítima i justificada.
- Amb els bombardejos a la població civil, el sionisme està vulnerant tots els acords internacionals i està cometent crims de guerra als ulls del món sencer.
Per acabar, i vista la impunitat amb què es desenvolupa el sionisme en les relacions internacionals, el que ara mateix tenim més a l'abast és combatre el seu discurs hegemònic i no col·laborar de cap de les maneres amb el règim d'apartheid que ocupa Palestina. Boicotejar productes o no participar en activitats en serien dos exemples. Un altre, el comunicat que va emetre el Comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona demanant a la ciutadania i al personal de Biblioteques de Barcelona de no participar en possibles col·laboracions que puguin sorgir arran de la represa de relacions entre Barcelona i Tel-Aviv promoguda per l'alcalde Jaume Collboni. Palestina vecerà.
Añadir comentario
Comentarios