Després de l'1x1 de la campanya catalana que vaig fer fa us dies, i amb tot molt recent, em disposo a fer un anàlisi dels resultats aprofitant el que vaig dir en aquell post. Aquell escrit no era una porra ni una predicció dels resultats, si bé hi havia afirmacions que s'han demostrat certes i d'altres, errònies. Som-hi.
Prèvia: Abstenció
Tots els resultats s'han de valorar sense oblidar que ahir va haver-hi un 42% d'abstenció. Un tema que generalment s'ignora. El sistema democràtic burgès em sembla del tot discutible, però fins i tot acceptant-lo, que només hi participi un 58% de la població amb dret a vot és excloure a molta gent de l'equació.
ERC
No vaig fer una predicció dels seus resultats, però sí que vaig apuntar algunes coses que han confirmat el càstig de l'electorat: inacció política i gestió diària pèssima en alguns sectors (medi ambient, educació...). A més, s'ha confirmat que l'estratègia no només de no confrontació amb el govern espanyol, sinó de sosteniment del règim, tenia pocs números d'obtenir rèdits electorals. Perquè qui vol règim, vota els partits tradicionals del règim (PSC, PP i també convergents). El mateix ha passat amb un indult i una amnistia orientades a salvar el cul de càrrecs polítics. Va ser el gran derrotat d'ahir, amb uns resultats que han acabat amb la carrera política de Pere Aragonès, a qui ningú trobarà a faltar. Farien bé de mantenir-se al marge de les disputes de socialistes i convergents pel que fa a governació. I, per què no dir-ho, de deixar de donar vots gratis a Pedro Sánchez.
PSC
El seu ramat fidel de votants (Baix Llobregat, Vallesos, però també Tarragonès, entre altres) els ha conduït a guanyar les eleccions. Possiblement també ha ajudat l'allau d'enquestes enfocades a que això passés. Una notícia dolentíssima per la classe treballadora, encara que bona part d'aquesta els vota de forma totalment acrítica i demostrant, una vegada més, un Síndrome d'Estocolm preocupant. La bona notícia és que Salvador Illa només té una opció per governar i sembla força difícil: amb els vots favorables de PP i Vox. No contemplo cap altra opció amb Illa de president.
Convergents
Uns altres que tracten d'imbècils al seu electorat i que, malgrat tot, recullen els fruits. Sembla que la gent encara es creu que Puigdemont tornarà si pot ser president o que deixarà la política si no pot ser-ho. No passarà ni una cosa ni l'altra, i als propers comicis tornarem a tenir a Pugidemont fent campanya des d'Argelers.
Igual que em passa amb el PSC, només veig una possibilitat que Puigdemont pugui tornar a ser investit president: que Sánchez sacrifiqui Illa per mantenir l'estabilitat al govern espanyol. És improbable i, per tant, tot apunta a que anirem a una repetició electoral. Si això passa, dono per fet que els convergents deixaran de donar vots gratis a Pedro Sánchez. Oi?
CUP
Vaig encertar força el meu diagnòstic que ha sigut un partit irrellevant malgrat tenir 9 diputats. I la irrellevància té sempre un cost electoral. Aquesta vegada el vot a la CUP no ha sigut un vot de càstig, sinó un vot de mínims: el de la gent més fidel i ideologitzada i el de la gent a qui ja ens va bé el bloqueig parlamentari (i la CUP ofereix la garantia que l'estabilitat mai passarà per davant dels principis). Crec que la CUP faria bé d'analitzar si compensa fer política institucional i, per tant, de jugar a un joc pensat perquè guanyi sempre la dreta. Amb el panorama social que tenim, penso que és preferible no tenir diputats però, en canvi, tenir els carrers en flames.
Comuns
Resultats esperables, que son els que treia ICV al seu dia. Li han comprat tant el discurs al PSC que han foragitat a la immensa majoria dels seus votants. Es van passar la campanya demanant un "tripartit d'esquerres", amb el petit detall que en aquesta equació comptaven amb el PSC com a partit d'esquerres. Ahir, la primera intervenció de Jèssica Albiach va ser per demanar el mateix. Una deriva tristíssima i un espai polític absolutament amortitzat pel règim. I un nou èxit per Yolanda Díaz, que es pensava que arribaria a Dolores Ibárruri però en canvi està a tocar de Gaspar Llamazares.
PP i Vox
Com més espanyolisme, més feixisme. Son conceptes completament lligats, el primer no s'enten sense el segon. Com deia en l'anterior post, al dividir-se el vot de la classe alta, els resultats han sigut irrellevants per separat (11% dels escons PP i 8% Vox). Però si aquests càlculs es fan sumant les dues formacions, el resultat és força diferent: 1 de cada 5 diputats son obertament franquistes. I si sumes la resta de la dreta (PSC, Junts, AC), el panorama parlamentari és desolador.
Ciutadans
Encert total amb les prediccions, cosa que té poc mèrit tenint en compte que tothom sabia que desapareixerien. Fins i tot ells, que ja van canviar de seu a Barcelona. El que no sospitava és que el PACMA treuria 12.000 vots més que ells. Sens dubte, la seva desfeta inapelable és la gran notícia de la nit, encara que ho han deixat todo atado y bien atado en mans del PSC. Fins mai, feixistes!
Extra: Alhora i Aliança
Un encert i un error. Els vaig titllar de freaks, cosa que segueixo pensant, però uns han obtingut 118.000 vots i 2 diputats i els altres 13.000 vots i cap a casa. D'Alhora no val la pena comentar res. D'Aliança, que crec que des de l'antifeixisme se'ls ha donat massa bola quan eren irrellevants i quan calia anar a assenyalar als partits perillosos de debò (PSC sobretot). Així que ara els tindrem al grup mixt al costat de la CUP.
Torna la sociovergència. Torna el règim. Torna la desolació
Añadir comentario
Comentarios