Pels qui ens regim pel calendari escolar, setembre és l'autèntic inici d'any. Les rutines i els propòsits arrenquen ara, molt més que amb l'any natural. Per això, i després de mesos sense temps per escriure, reprenc el blog per fer un repàs esportiu de les vacances. Com que aquest any he repetit destinació vacacional (Berguedà i Ripollès), em limitaré a fer una petita ressenya dels nous descobriments. Com sempre, les activitats que practico son tres: senderisme/running, ciclisme de carretera i MTB.
1- Costabona (senderisme)
Després del Puigmal i del Bastiments, possiblement el Costabona és el cim més mític del Ripollès. Amb una altura de 2.465 metres, es tracta d'una muntanya que no presenta cap dificultat tècnica i que ofereix diverses opcions d'ascensió. Nosaltres vam optar per l'opció més habitual: inici des de la Collada Fonda i cap amunt. Al baixar, vam triar la variant del Coll de Pal, per tal de salvar el desnivell fent més quilòmetres (i, per tant, un descens menys brusc).
Malgrat que el dia que vam fer el Costabona no va ser el millor en quant a visibilitat, val la pena pujar-hi per contemplar cims com el Puig de les Agudes, el circ d'Ulldeter o, a més distància, el massís del Canigó.
Fitxa tècnica:
- Distància: 6,8 km
- Desnivell positiu: 570 m
- Temps: 2:30h
Descens entre vaques, des del cim del Costabona cap al Coll de Pal
2- Bastiments + Pic del Freser + Pic de l'Infern (senderisme)
Etapón en tota regla, encadenant 3 cims per la carena i tornant pel GR-11. El Bastiments ja el vaig pujar l'any passat, però volia arribar al Pic de l'Infern i vaig trobar una ruta circular llargueta, però ideal per assolir l'objectiu.
Vam aparcar al pàrquing del Refugi d'Ulldeter i vam començar a caminar fins al Coll de la Marrana, última aturada abans del Bastiments. Des d'aquest cim al Pic del Freser, hi ha una zona de carena sense excessives dificultats, però que s'ha de fer tranquil·lament a causa del terreny (roques soltes que ballen). En canvi, des del Freser fins al Pic de l'Infern, la ruta és molt més agraïda i el tercer cim s'assoleix en un moment.
De baixada, vam arribar fins a la Cabana de Tirapits (un refugi d'emergència) i des d'allà mateix vam emprendre el GR-11 de tornada al Coll de la Marrana. Aquest darrer tram, que vam fer a estones corrent, és fantàstic. De fet, tota aquesta ruta circular val moltíssim la pena.
Fitxa tècnica:
- Distància: 13,7 km
- Desnivell positiu: 1.065 m
- Temps: 3:45h
El Bastiments (en segon terme) i el Pic del Freser (en primer terme), des del Pic de l'Infern
3- Volta a Campalans (excursió familiar)
Passejada circular en què es canvia dues vegades de província: l'inici i el final es fa al terme municipal de Borredà (Berguedà), però durant el recorregut ens endinsem al terme municipal de Les Lloses (Ripollès). A banda d'aquesta curiositat geogràfica, l'interessant d'aquesta caminada és el contrast que ens vam trobar: aproximadament la meitat del recorregut transcorre entre camins de bosc i algun petit tram per pista. Però en el moment en què es creua la Riera de Mergançol per primera vegada, ja no s'abandona. De fet, la segona meitat de la passejada és la que es gaudeix més, ja que transcorre en paral·lel a la riera, s'atravessa sovint i ofereix la possibilitat de fer-se un bany en algun dels diversos gorgs pels quals es passa.
El track de la ruta es troba en aquest enllaç.
Fitxa tècnica:
- Distància: 4,4 km
- Desnivell positiu: 110 m
- Temps: 1:45h
4-Salt del Cossi d'en Batlló (excursió familiar)
Passejadeta no circular fins a un salt d'aigua força vistós, en què també és possible fer-se un bany. Aquesta ruta és encara més fàcil que l'anterior, i tots els trams per on es passa són una meravella.
Tot just un quilòmetre després de Setcases, direcció Vallter, hi ha un camí a mà dreta que arriba directe al Cossi d'en Batlló. Si, una vegada al salt es vol continuar endavant enlloc de fer marxa enrere, existeix una variant circular força més extensa i, per tant, deixa de ser una excursió familiar.
Fitxa tècnica:
- Distància: 2,2 km
- Desnivell positiu: 90 m
- Temps: 1:10h
5- L'Ascensió (caminar/córrer)
Va ser la meva última activitat de les vacances, força improvitzada. Va ser la típica sortida que no tenia prevista, però la ruta em va començar a despertar interès mentre n'estava fent una altra; i va valer la pena.
La idea era sortir a córrer una mica, si bé és cert que els primers 6,5 quilòmetres son bàsicament de pujada, i en aquests casos vaig alternant caminar i córrer. La gràcia d'aquesta activitat és que es pot sortir des de qualsevol punt de Camprodon i una mica més enllà del CAP s'agafa una pista encimentada que comença a pujar fort. L'objectiu és assolir l'Ascensió, un oratori situat a més de 1.300 metres d'altitud i que ofereix unes vistes 360º dels llocs principals de la Vall de Camprodon (Sant Antoni, Serra Cavallera, Vallter...).
Mentre que la pujada és per pista i amb força sol, el descens és majoritàriament per corriols i per zona boscosa, ideal per fer-lo corrent. El camí arriba a Llanars i, des d'allà es torna a Camprodon per fer la ruta circular; és recomanable no fer-ho per la via verda principal, molt transitada i assolellada, sinó fer-ho per un camí més amagat que va paral·lel al riu.
La ruta val força la pena, si bé té dos inconvenients: el primer és que el camí no està marcat i si no t'ho coneixes t'has d'aturar unes quantes vegades per confirmar que vas bé; per això, prèviament cal preparar-se-la bé. I el segon és que en tot el recorregut acabes fart d'obrir i tancar filats de bestiar.
Fitxa tècnica:
- Distància: 11,6 km
- Desnivell positiu: 475 m
- Temps: 1:35h
El poble de Llanars, tot baixant de l'Ascensió
6- Setcases - Espinavell (MTB)
Malgrat el títol, es tracta d'una etapa circular en MTB, amb inici i final a la Colònia Estabanell. Però el millor tram, el de pista, és el que va de Setcases a Espinavell. És una etapa que és ideal fer-la amb una bici de gravel, ja que un 60% del recorregut és per carretera asfaltada i amb la MTB és fa durillo el tram de pujada.
Per tant, no és una etapa purament de MTB, però anar de Setcases a Espinavell per aquesta pista forestal va valer moltíssim la pena. De fet, la pista s'agafa uns 2 quilòmetres més amunt del pont de Setcases que creua el Ter, que oficialment és on comença el port de Vallter 2000. A partir d'aquí, a gaudir de més de 20 quilòmetres de pista on em vaig trobar una mica de tot: pasos canadencs, vaques, un mirador (la Baidana), algun boletaire, excursionistes que anaven a pujar el Costabona... La Collada Fonda va ser el punt on finalment va acabar una ascensió continuada de 2:45h, i vaig començar un descens molt ràpid cap a Espinavell, amb unes vistes increïbles de la zona del Canigó i les muntanyes de la Catalunya Nord. Del tram de descens recordo menys coses, ja que calia concentrar-se en no anar per terra, però sí que em vaig aturar a fer una foto al Refugi de les Saleres de Caderget i també recordo el tram final paral·lel al Torrent de la Casassa (un afluent del Ritort).
Un cop a Espinavell, de nou a pedalar per l'asfalt i, després d'atravessar els pobles de Molló i de Camprodon, vaig arribar novament al punt de partida. Aquest estiu no he fet gaire MTB perquè tenia més mono de fer bicicleta de carretera i senderisme, però aquesta etapa és un bon exemple que a vegades val més triar qualitat que quantitat.
Fitxa tècnica:
- Distància: 51 km
- Desnivell positiu: 1.045 m
- Temps: 3:20h
7- Via Romana del Capsacosta (MTB)
Tal i com em va passar amb l'Ascensió, la meva darrera sortida en bici de les vacances també va ser improvitzada. De fet, la vaig decidir el vespre anterior passejant per Sant Pau de Segúries, en descobrir un camí que s'enfilava cap a una zona que encara no tenia estudiada.
Sí que havia sentit a parlar de la Via Romana del Capsacosta, però pensava que era més curta. Més o menys, recorre la distància que hi ha entre dos càmpings: Els Roures, a Sant Pau, i el de la Vall de Bianya. Un camí de poc més de 8 quilòmetres que s'endinsa pels boscos de l'Alta Garrotxa.
Com que era un dia que no volia liar-me gaire estona amb la MTB, només vaig fer el tram que va des de Sant Pau fins al punt on la Via queda atravessada per la carretera C-153a. Llavors, en comptes de continuar cap a la Vall de Bianya, vaig pujar fins al Coll de Capsacosta, direcció altre cop cap a Sant Pau. Va ser una etapa curta, però em va agradar molt. Primer, perquè el dia anterior havia plogut i això, sumat a les grans pedres que conformen les vies romanes, li donava un plus de dificultat tècnica. I segon, perquè pedalar per la Via Romana requereix una atenció constant, tant en ascens com en descens. Per un altre any, queda pendent completar-la sencera.
Fitxa tècnica:
- Distància: 18,2 km
- Desnivell positiu: 400 m
- Temps: 1:30h
8- Coll de Merolla (ciclisme de carretera)
Acabo el post amb l'etapa més llarga que he fet aquest estiu. Es tracta d'una circular que, curiosament, transcorre entre les dues comarques on he estiuejat: el Berguedà i el Ripollès.
La ruta comença a Ripoll, i direcció Campdevànol s'agafa la carretera que va fins a La Pobla de Lillet. Aquesta carretera passa pel Coll de Merolla, un port d'uns 15 quilòmetres amb un desnivell mitjà molt assequible. La part dura de l'etapa, però, no és aquest port, sinó el tram berguedà del recorregut. Poc abans d'arribar a La Pobla, s'agafa una carretera molt secundària en direcció a Sant Jaume de Frontanyà. Són només 6 o 7 quilòmetres, però amb trams que arriben al 15% de desnivell i amb una sensació paisatgística de carretera d'alta muntanya. És el millor tram de l'etapa, ja que vaig tenir la sensació d'estar en un lloc perdudíssim de tot.
El tram de Sant Jaume a Borredà es fa per una carretera molt més principal i ràpida. I a Borredà es torna cap a Ripoll pel terme municipal de Les Lloses, que ja forma part del Ripollès i que també és molt maca de fer en bicicleta.
Fitxa tècnica:
- Distància: 72,5 km
- Desnivell positiu: 1.295 m
- Temps: 3:25h
Añadir comentario
Comentarios