El votant del PSC que viatja en Renfe

Ara que ja ha disminuït el boom informatiu ferroviari i que la Renfe torna a oferir el servei amb la normalitat habitual -és a dir, un pèssim servei-, em ve de gust escriure sobre una derivada política de tot el caos que s'ha viscut els darrers dies.

He d'admetre que he gaudit bastant aquests dies, bàsicament perquè el govern del PSC, que al seu dia es va voler vendre com una alternativa responsable al processisme, ha dut a terme una pèssima gestió de la crisi. Igual, si no pitjor, del que ho hagués fet un govern convergent o un d'ERC. També he de dir que, al no ser usuari de Renfe, m'ho he pogut mirar tot des de la distància; si hagués de viure el maltractament diari que pateix la gent que agafa el tren, la reacció hagués estat diferent.

Amb el president de la Generalitat fora de combat, el PSC va decidir posar a dos pelacanyes al capdavant del gabinet de crisi. Dalmau i Paneque qui, a banda de veure's absolutament desbordats per la situació, s'han dedicat a tractar la gent d'idiota. Mentre, els mitjans anaven entrevistant usuaris de Renfe, que explicaven situacions inversemblants (per exemple, dedicar 4 hores diàries per desplaçar-te a la feina).

I és aquí on se'm va ocórrer relacionar Renfe i votants del PSC. Perquè els municipis més afectats són, en molts casos, feus socialistes. Sense anar més lluny, Gelida, epicentre de la desgràcia, és un dels municipis amb un percentatge més alt de vot pel PSC.

He fet l'exercici d'agafar municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona que l'any 2023 van tenir un percentatge de més del 40% de vot pel PSC. No és que per sota del 40% em sembli poc, però a partir d'aquesta xifra ja considero que la relació del partit amb els seus conciutadans és, bàsicament, de pur clientelisme.

Dels 18 municipis amb més del 40% del vot pel PSC en les darreres eleccions municipals, 8 tenen estació de tren: Centelles (58% del vot), Gelida (52%), Sant Joan Despí (49%), Sabadell i Cerdanyola del Vallès (46%), Cornellà de Llobregat i Sant Adrià del Besòs (43%) i Gavà (40%). Les dades per si soles no signifiquen res, però a partir d'aquí em sorgeixen un parell de reflexions ràpides.

La primera, i veient el mapa de sota que complementa i amplia les dades que he donat anteriorment, és evident: el desastrós servei de Rodalies afecta, sobretot, als ciutadans d'aquells municipis on el PSC és hegemònic. Això fa concloure, doncs, que malgrat patir de primera mà la centralització de l'estat, la sobirania no és una prioritat per bona part de la població. Renfe és un bon exemple de com funciona l'estat espanyol en general.

I la segona, seguint el fil de la primera, és saber si tanta indignació per la pèssima gestió es castigarà a les urnes o bé, com és probable, la gent dels municipis esmentats anteriorment i de molts altres que no he enumerat, seguirà votant de forma acrítica el partit que actualment governa en ajuntaments, Generalitat i govern central. Òbviament no tot ha de passar per les urnes cada 4 anys, però els comicis són un bon termòmetre. I si després de dies de tanta indignació tot queda igual perquè gran part de la població continua donant suport a uns governants nefastos, la veritat és que tindran ben merescut això que els està passant. La llàstima, com sempre, és que paguin justos per pecadors.