Avui que un franctirador del règim més genocida del món actual ha assassinat la periodista palestina d’Al-Jazeera Shireen Abu Akleh és un bon moment per parlar d’aquest estat il·legítim que ocupa el territori palestí. I ho faré sense esmentar-ne el nom i sense parlar de religions.
No hi ha cap estat del món a qui se li permeti matar periodistes o infants sense que això generi una reprovació massiva. Però el règim sionista té barra lliure per cometre atrocitats, i si el denuncies automàticament passes a ser un antisemita.
Jo no perdria el temps en intentar justificar si som o no som antisemites, perquè el propi llenguatge ja ens ho deixa ben clar: els pobles semites son aquells que tenen la llengua semítica com a materna, i això engloba moltíssimes persones que viuen a diversos llocs del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà.
En canvi, el terme antisemita s’utilitza exclusivament en un sentit d’hostilitat contra el poble jueu. Si ja partim d’aquesta manipulació del llenguatge, què podem esperar d’aquells que a les primeres de canvi fan servir l’acusació per justificar crims i atrocitats?
No em vull estendre sobre el tema perquè hi ha bons llibres que el tracten (per exemple, aquest de Jorge Ramos Tolosa, que es troba a diverses biblioteques). Però no voldria acabar sense denunciar que aquest règim que ocupa, destrueix, espia i assassina gaudeix d’uns quants portaveus a casa nostra que s’encarreguen de blanquejar la seva imatge dia sí, dia també: els sionistes nostrats, que tots sabem qui són.
M’encantaria saber el motiu pel qual aquesta gent és capaç de justificar coses que no tolerarien a cap altre país del planeta. Ja s’ho faran. I ells mateixos si ens volen titllar d’antisemites als qui sí que denunciem un règim d’ocupació il·legítim i criminal, jo no penso perdre ni un minut a discutir-m’hi.
Añadir comentario
Comentarios