poblacht

Segon post consecutiu de futbol, després del que vaig escriure amb motiu de l'ascens del CE Europa a 1aRFEF. No m'agrada escriure sobre futbol d'elit, principalment perquè per això tenim als mitjans convencionals que ens saturen amb informació esportiva diàriament. Però faré una excepció, ja que el FC Barcelona de la temporada 24/25 s'ho mereix. Després d'un cap de setmana de celebracions pel Doblet (+ Supercopa), aquí va una valoració jugador per jugador:

Fa gairebé un any d'aquest post, en què celebrava la segona posició del CE Europa a la 2a RFEF, la temporada 23/24. Aquesta segona posició va acabar en un play-off, en què un desafortunat encreuament amb el filial del Betis ens va fer fora a les primeres de canvi i sense tenir opcions en cap moment. Una temporada després, i a falta d'una jornada pel final de la lliga regular, el CE Europa s'ha proclamat campió de 2a RFEF i ha assolit l'ascens directe a l'exigent categoria de 1a RFEF. Avui torno a escriure de futbol, per trobar el que, al meu entendre, són les 10 claus de la temporada històrica que ha fet aquest equip:

Una de les pel·lícules més disruptives del darrer any és, sens dubte, Kneecap. Sense anar més lluny, el propi títol -que és el nom del grup de música del qual tracta la peli- ja és incendiari: el kneecaping, o tret al genoll, era el mètode que feia servir l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional contra els delators.

Hem començat la setmana amb dues notícies aparentment independents: una, els resultats de les eleccions a Alemanya; l'altra, el viatge de Pedro Sánchez a Kiev, on s'ha compromès a regalar 1.000 milions d'euros més perquè Zelenski pugui jugar a la guerra.

El primer post de l'any arriba tard, però el començaré amb una llista cronològica que tenia ganes fer: el de 5 fugues de presos polítics que han tingut lloc en l'últim mig segle. No cal dir que sento una simpatia i una admiració immenses de les persones que es van poder escapar dels estats-presó que citaré (bàsicament, el Regne Unit, l'estat espanyol i Xile).

Avui acaba el 2024, un any que a nivell de lectures el considero força positiu. No tant per la quantitat, sinó per l'encert en la tria. Entre llibres i còmics (21 i 17, respectivament), aquest any n'he llegit 5 menys que l'anterior, però la majoria han valgut la pena. Avui en destaco alguns.

Aquests dies estem vivint en directe la pitjor gestió d'un desastre natural que jo hagi vist mai. Cada dia que passa, el govern valencià pren una decisió pitjor que la del dia anterior, mentre el govern espanyol s'ho mira tranquil·lament perquè ja li va bé veure com el PP demostra la seva absoluta inoperància. En aquest post no pretenc descriure el que està passant (la crua realitat la trobem a les xarxes socials, molt més que als mitjans convencionals), però sí que faré un petit resum dels despropòsits i les negligències que s'han succeït fins ara:

Pels qui ens regim pel calendari escolar, setembre és l'autèntic inici d'any. Les rutines i els propòsits arrenquen ara, molt més que amb l'any natural. Per això, i després de mesos sense temps per escriure, reprenc el blog per fer un repàs esportiu de les vacances. Com que aquest any he repetit destinació vacacional (Berguedà i Ripollès), em limitaré a fer una petita ressenya dels nous descobriments. Com sempre, les activitats que practico son tres: senderisme/running, ciclisme de carretera i MTB.

Després de l'1x1 de la campanya catalana que vaig fer fa us dies, i amb tot molt recent, em disposo a fer un anàlisi dels resultats aprofitant el que vaig dir en aquell post. Aquell escrit no era una porra ni una predicció dels resultats, si bé hi havia afirmacions que s'han demostrat certes i d'altres, errònies. Som-hi.

En tot el que porto escrit en aquest blog, no he parlat gaire de futbol. Però aquesta ocasió s'ho val. I és que s'ha acabat la temporada regular al Grup 3 de 2a RFEF, una temporada que els socis del CE Europa hem gaudit com mai. Amb la cirereta final d'un 6-0 en un Nou Sardenya que ha batut un nou rècord d'espectadors (4.102). En el primer any a la categoria després del títol i l'ascens directe de la temporada passada, l'equip gracienc ha arribat a la darrera jornada amb opcions de tornar a quedar primer, però aquesta vegada s'haurà de conformar amb el play-off d'ascens amb el factor camp a favor. Impossible no signar-ho el 3 de setembre, quan l'Europa va començar encaixant un gol a casa contra el Formentera en la primera jornada de lliga, en un partit que després va remuntar (2-1).

Menys d'un any després de l'última campanya electoral, ja hi tornem a ser. A més, no ens espera una campanya, sinó dues. Per ara em centraré en les eleccions catalanes, així que toca fer un repàs completament subjectiu dels partits i les candidatures que es disputaran la presidència de la Generalitat el 12 de maig.

S'acosta Sant Jordi, un dels pocs dies de l'any en què el context social m'empeny a comprar-me un llibre. Un dia que des de sempre gaudeixo molt, ja sigui passejant pel barri com, també, baixant a Barcelona. No perquè m'agradin les aglomeracions, sinó perquè el 23 d'abril és encara un dels pocs moments de l'any en què els barcelonins recuperem parcialment el centre de la ciutat.